22 de setembre de 2019
22.09.2019

L'Estat pagarà ara els 874 milions d'euros que deu a la Generalitat

Quim Torra va titllar la decisió de «vergonya» per anunciar-se quan arriba una campanya electoral

21.09.2019 | 23:57
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, al Congrés dels Diputats

El ministeri d'Hisenda desbloquejarà finalment en els propers 9 dies els 4.500 milions d'euros de les bestretes del 2019 que deu a les comunitats autònomes, 800 dels quals només a la Generalitat. La convocatòria electoral hauria obert una «escletxa legal» per així pagar abans de final de mes i no desobeir l'informe de l'advocacia de l'Estat, segons va avançar ahir el diari El País.

El ministeri, liderat per María Jesús Montero, ara considera que –amb les eleccions a la vista– es pot actualitzar el finançament perquè hi haurà govern en funcions fins a final del 2019 o principi del 2020 i, per tant, no condicionarà el proper ocupant de la Moncloa. «Engany rere engany. Ministres que afirmen tenir informes que no tenen; xantatges perquè 'fins que no hi hagi Govern' no poden pagar; i ara apareix una escletxa!, miraculosament, en començar la campanya electoral. Vergonya, cavallers, vergonya», va piular el president de la Generalitat, Quim Torra.

«Es demostra que teníem i tenim raó en denunciar el Govern espanyol per retenir irregularment el que ens correspon. Mantindrem la demanda presentada fins que no arribi fins a l'últim euro», va comentar també al seu perfil de Twitter el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès. De fet, els més de 800 milions d'euros retinguts a la Generalitat –corresponents a la recaptació de l'IRPF, l'IVA i els impostos especials durant el 2019– comportaven un tancament de caixa i una retallada del 6% del pressupost del Govern. Ara, amb les eleccions generals del 10 de novembre, l'executiu de Pedro Sánchez considera que ha trobat «l'escletxa legal» per desencallar la situació sense contradir l'informe de l'advocacia de l'Estat, que impedia alliberar aquests fons a un govern en funcions.

Quatre governs autònoms (Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears i Canàries) ja havien ajustat la seva despesa pública i algunes altres ja havien anunciat que prendrien mesures similars.

La falta de pressupostos de cara al 2019 va ser el principal problema d'aquesta situació. El Govern de Pedro Sánchez no va aconseguir aprovar els comptes i, per tant, es van mantenir prorrogats els pressupostos del 2018. Això va provocar que el finançament de les comunitats no es pogués actualitzar.

La decisió del ministeri d'Hisenda ha aixecat les crítiques de l'oposició. El president del PP, Pablo Casado, va assegurar que «no és seriós» que el Govern «ara vulgui desbloquejar» els lliuraments a compte de milers de milions d'euros a les comunitats autònomes. «Estem a favor que es lliurin diners, però el que fins fa quatre dies era impossible, perquè ara hi hagi eleccions, el Govern digui ara que pot comprar voluntats electorals amb els diners que havien pagat els contribuents en les autonomies, pensem que és un pas més en la instrumentalització molt negativa de les institucions i els recursos públics per fer una campanya que no és admissible», va remarcar.

D'altra banda, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va titllar d'«almoina» que el ministeri d'Hisenda tingui la intenció de desbloquejar abans que finalitzi el setembre 4.500 milions d'euros dels lliuraments a compte del finançament autonòmic. «Primer asfixien, després fan xantatge i ara, que venen eleccions, ens donen almoina. És vergonyós veure com l'esquerra està jugant amb Espanya, utilitzant-la de moneda de canvi per als interessos particulars de Sánchez i el seu matalàs a la Moncloa», va criticar Ayuso.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook