25 de setembre de 2019
25.09.2019
Regió7
DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

Torra: «No permetré que associïn un moviment democràtic amb el terrorisme»

El president del Govern insisteix en un referèndum «pactat» amb una Espanya que democràticament «fa aigües» i avisa que no s'aturarà fins a«aconseguir la independència»

25.09.2019 | 13:39
VÍDEO: Fragments de la intervenció de Torra al Parlament

L'arrest de nou independentistes i la situació de bloqueig polític que viu Espanya han estat els eixos del discurs de Quim Torra del Debat de Política General que ha arrencat aquest dimecres al Parlament. Una intervenció en la qual el president de la Generalitat ha afirmat que no permetrà que "associïn un moviment democràtic amb el terrorisme", en referència a les detencions. També ha reclamat de nou al Govern espanyol un referèndum pactat, ha denunciat que la democràcia espanyola "fa aigües" i ha insistit que no s'aturarà fins a "aconseguir la independència".

Torra ha posat en valor davant la cambra catalana que l'independentisme ha estat, és i serà "pacífic i no violent", i que busca assolir el seu objectiu "sempre per mitjans democràtics". Aplaudit pels diputats de JxCat i ERC, el cap del Govern ha demanat als partits constitucionalistes que deixin el codi penal "fora" del Parlament. Torra els ha reclamat que siguin "valents" per defensar els seus arguments i que permetin que la ciutadania s'expressi amb "claredat" en una pregunta "directa" sobre la independència: "Què us fa por? Que no tingueu majoria? Si a totes les vostres intervencions dieu que l'independentisme no és majoritari! Aleshores, quin problema hi ha? Què s'amaga darrere la vostra por?", ha insistit.

Aquí, el cap del Govern ha instat l'Estat a acordar la votació: "Per què no ens feu callar uns quants anys amb un referèndum pactat, vinculant i reconegut com fan els països democràtics?".

La democràcia a Espanya "fa aigües"

El president també ha opinat que la democràcia espanyola "fa aigües", i que l'ús "irregular" d'articles constitucionals ha aconseguit suspendre institucions i governs "legítims". Així mateix, Torra ha afegit que la "repressió" és una pràctica "normalitzada i animada" per una part de la representació política, i que ara ja no hi ha "cap gran partit" d'àmbit espanyol que no avali l'aplicació del 155 per "castigar la democràcia a Catalunya".

El cap del Govern també s'ha referit a la repetició electoral a les corts espanyoles i a la "greu crisi constitucional" de l'Estat: "Quan algú em parli d'inestabilitat institucional a Catalunya m'arrencarà un ample somriure". Torra ha preguntat de forma retòrica qui té dificultats "reals" amb la cultura del pacte i l'acord. "Qui és que té al·lèrgia d'entendre's amb aquell que és diferent?".

Torra ha repetit que es deu "exclusivament" al Parlament i al poble, i que és en les eleccions o en els referèndums on cal assenyalar "el camí a seguir". "Respectar la voluntat popular hauria de ser la segona institució republicana. Com a president de Catalunya, el compliment del mandat de la voluntat popular és el principal deure que m'autoexigeixo", ha subratllat.

Torra, al mig de l'hemicicle. FOTO: EFE

Finalment, Torra ha parlat del seu judici al TSJC, ajornat fins el 18 de novembre: "Ja és casualitat, oi, que decideixin ajornar-lo gairebé dos mesos després d'haver fet una cursa com s'ha vist poques vegades al TSJC -plena d'irregularitats i errors processals- per poder inhabilitar-me com més aviat millor? Ara no interessa que el meu judici es produeixi just abans de les eleccions? Quin escàndol i que trist tot plegat", ha conclòs.

Crida a aprovar els pressupostos


Superat el capítol dedicat a la independència, Torra s'ha centrat en els pressupostos de la Generalitat, que han de ser aprovats pel Parlament. El president ha fet una crida a la "responsabilitat" dels grups amb els comptes públics i els ha demanat que "es deixin de banda les dinàmiques electoralistes".

En el seu discurs, Torra ha admès que és responsabilitat del Govern però també de "tots els representants" de la cabra catalana. En aquest context, no ha descartat reformes en IRPF i en impostos ambientals i ha confiat que en el marc del debat hi hagi un acord en aquest àmbit.

Segons ha detallat, els pressupostos que proposa el Govern suposen 2.500 MEUR més en despesa no financera respecte als últims aprovats del 2017 i contemplen uns ingressos no financers de 26.257 MEUR (3.569 MEUR més que el 2017). Del total del pressupost, un 75% de l'augment de despesa va destinat a despesa social.

Després de l'intent fallit dels pressupostos del 2019, Torra ha assegurat que el Govern manté una "voluntat màxima de diàleg" amb tots els grups parlamentaris. I ha admès que no són els pressupostos que el Govern desitja però sí "els millors pressupostos possibles". Torra s'ha mostrat obert a millorar-los amb les aportacions dels grups i en l'àmbit de la fiscalitat no ha descartat modificacions, "si és necessari". Concretament en el tram autonòmic de l'IRPF o pel que fa als impostos mediambientals. I ha posat d'exemple que el Parlament ha aprovat l'impost sobre emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica però que s'ha de desenvolupar la norma.

Aplaudiments per al president, en acabar la sessió. FOTO: EFE

La previsió d'ingressos dels pressupostos també podria augmentar, segons ha apuntat Torra, per la via de la negociació amb l'Estat si paga alguna de les partides pendents dels 11.000 MEUR de deutes i accepta la renegociació de l'objectiu de dèficit per passar del 0% vigent a un altre que estigui més proper al -0,31%, el que tocaria d'acord a la llei.

Pel que fa a les xifres dels pressupostos, ha destacat també que el conjunt dels departaments veuran augmentats la seva despesa en 2.313 MEUR que suposa una pujada global del 10,2% respecte al 2017 i que els nous comptes permetran recuperar la despesa corrent en serveis públics fonamentals, és a dir, salut, educació i serveis socials.

El Govern governa malgrat els "entrebancs"


Torra ha dedicat part de la seva intervenció inicial a defensar que el Govern governa "malgrat els entrebancs que suposa gestionar un enormement complicat context polític". Segons el president català, l'acció de l'executiu se centra en l'objectiu prioritari de garantir els millors serveis públics per a la ciutadania.

"No és incompatible, i ho venim demostrant, basar l'acció política en assolir la independència de Catalunya i, alhora, gestionar amb rigor i passió les competències que tenim en l'actual marc legal", ha defensat.

I un llistat de greuges per acabar

Torra també ha fet un llarg llistat del greuges, que segons el president, pateix Catalunya: dèficit fiscal "crònic i sistemàtic"; objectius de dèficits "injustos", model de finançament "caducat, obsolet i no equitatiu"; inversions de l'Estat a Catalunya per sota del PIB, "control polític" sobre les finances que va imposar Montoro; deute pendent d'11.000 MEUR i deslleialtat institucional.

Com a exemple de deslleialtat institucional, s'ha referit a "l'escàndol de les bestretes" i ho ha considerat un cas paradigmàtic de "l'engany enrere engany" del govern socialista. "Ministres que afirmen tenir informes que no tenen; xantatges perquè "fins que no hi hagi Govern" no poden pagar; i ara fa uns dies la ministra ens va dir que havia aparegut una escletxa!, oh miracle!, tot just en començar la campanya electoral. Vergonya, cavallers, vergonya", ha exclamat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit