Almenys dos dels set membres dels CDR detinguts dilluns acusats de delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d'explosius han reconegut davant la Guàrdia Civil haver comprat i haver fet proves per a la fabricació d'artefactes, segons van confirmar a Efe fonts de la investigació.

Un altre dels detinguts va presentar, de la seva banda, un habeas corpus per ser posat de manera immediata a disposició judicial, segons fonts consultades per Efe.

Segons que va avançar la Cadena Ser i va confirmar Efe, els detinguts han confessat la seva participació en l'adquisició de diverses substàncies per elaborar barreges amb què fabricar explosius, després de mostrar-los vídeos i documents gràfics en què apareixen alguns dels arrestats. A més, han dit que havien adquirit «el compromís» de cometre alguna acció per «fer soroll» de cara a l'aniversari del referèndum de l'1-O. Segons van detallar a Efe fonts de la investigació, en un dels vídeos captats per la Guàrdia Civil i que se'ls hauria mostrat n'apareixen alguns fent proves amb substàncies explosives en una pedrera.

En l'operació de dilluns van ser arrestats 9 presumptes integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR), si bé a última hora de dilluns dos van quedar en llibertat amb l'obligació de comparèixer davant l'Audiència Nacional quan se'ls citi, i se'ls va mantenir l'acusació de terrorisme.

És previst que el jutge Manuel García Castellón interrogui a primera hora d'avui els 7 detinguts que han estat en dependències de la Guàrdia Civil. En una nota difosa arran de les detencions, la Fiscalia de l'Audiència Nacional va explicar que se'ls acusa d'ultimar accions terroristes, que presumptament volien perpetrar amb el material per fabricar explosius casolans que se'ls va intervenir.

A més, tenien en el seu poder consultes a Google, informació i fins i tot plànols d'edificis públics, entre els quals figura una casa quarter de la Guàrdia Civil.

L'operació, que es troba sota secret sumarial, és fruit d'una investigació de més d'un any durant el qual s'han practicat nombroses intervencions telefòniques, segons van dir a Efe fonts jurídiques.

Finalment dilluns es va decidir iniciar-la davant la «certesa» que es perpetrarien accions terroristes entre l'aniversari de l'1-O i la sentència del procés, prevista per a la primera quinzena d'octubre.