Un dels integrants de l'Equip de Resposta Tàctica dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts dilluns hauria involucrat el president de la Generalitat, Quim Torra, amb uns suposats plans del grup per prendre el Parlament de Catalunya que s'haurien ideat per al proper 1 d'octubre, quan se celebraran dos anys del referèndum del 2017, segons va avançar l'ABC i van apuntar a EFE fonts de la investigació, que van concretar desconèixer el contingut d'aquesta conversa.
El membre del CDR hauria confessat que es va entrevistar amb Torra i que, per tant, aquest coneixia els suposats plans del grup per tancar-se al Parlament coincidint amb l'aniversari de l'1-O. A més d'aquest contacte directe, altres fonts del cas van indicar que un dels detinguts, Ferran Jolis, va assegurar al jutge que li havien dit que Torra els facilitaria l'entrada al Parlament per dur-hi a terme la tancada.
Aquestes fonts van relatar que el detingut va afirmar, a més, que havien realitzat contacte indirecte amb responsables de la Generalitat perquè se'ls facilités l'entrada a institucions per a la consecució dels seus plans. I van recalcar que aquests contactes per aconseguir ajuda no van ser directes, sinó que es realitzaven a través d'una tercera persona.
Jolis va explicar que li van proposar fer la cobertura logisticotècnica per mantenir les comunicacions d'Internet i dels mòbils quan estiguessin dins de l'edifici. Les fonts afirmen que hi ha indicis d'aquests contactes i que s'està investigant el que ha declarat Jolis, que formaria part del nucli del grup de detinguts, juntament amb Jordi Ros, Xavier Duch i Eduard Garzón, considerat el líder, segons les dades de la recerca.
El jutge Manuel García Castelló va ordenar dijous passat l'ingrés a la presó provisional i sense fiança dels set membres dels CDR detinguts en l'operació Judes, en considerar que integraven una organització «jerarquitzada» que pretenia instaurar la república catalana per «qualsevol via, inclosa la violència».
Segons els indicis recaptats durant un any per la Guàrdia Civil, podien haver incorregut en els delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d'explosius, i conspiració per causar estralls, segons fonts jurídiques.
L'independentisme, al carrer
La decisió de l'Audiència Nacional va motivar que unes 12.000 persones, segons la Policia Local, es manifestessin ahir a Sabadell per demanar l'alliberament dels set activistes del CDR empresonats des del dijous 26 de setembre. Els nombrosos participants es van concentrar prop de les sis de la tarda davant els jutjats de la ciutat i van començar la marxa entre crits de «tots som CDR» i «no esteu soles». La manifestació va ser encapçalada per familiars i amics de les persones en presó preventiva, que van portar una pancarta amb el lema «La repressió no ens aturarà. Llibertat», i va acabar a la plaça Doctor Robert, just al costat de l'Ajuntament, on es van fer els parlaments.
