Els presumptes membres de l'Equip de Resposta Tàctica (ERT) dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguts i en presó provisional haurien assajat amb «telèfons clandestins» i comunicacions en clau durant els desordres del mes de desembre passat contra la celebració d'un Consell de Ministres a Barcelona, segons la tesi de l'Audiència Nacional.
Així ho exposa el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, en una de les actuacions amb les quals va enviar a presó els set suposats membres dels ERT detinguts en el marc de l'operació Judes, una documentació que va avançar la Cadena SER.
«Les accions que va dur a terme l'ERT, documentades per aquesta instrucció, han dotat de preparació, formació i mitjans els seus integrants pel que fa a la utilització de telèfons clandestins, securització de les comunicacions, ús de llenguatge convingut i utilització de walkie-talkies», concreta. En aquest sentit, destaca que havien posat en pràctica aquesta formació «diverses vegades» i esmenta expressament «els aldarulls durant el Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona el 21 de desembre passat o la planificació i el vessament d'oli a la C-55 quan passava un comboi escortat per la Guàrdia Civil».
Allò va passar, segons els investigadors, l'1 de febrer passat, quan els ara detinguts Guillem Xavier Duch, Eduard Garzón, Jordi Ros i David Budria -en llibertat amb cautelars- «van participar en un acte delictiu que va consistir a vessar una gran quantitat d'oli a la calçada de la C-55, sense previ avís, al pas del comboi que traslladava els polítics presos del centre penitenciari de Lledoners a Madrid», segons consta en les actuacions, iniciades fa més d'un any i mig en les quals s'han practicat seguiments i escoltes als investigats. De fet, exposa que «en la instrucció consten converses telefòniques en les quals es parla de l'existència d'un pla de conspiració contra les institucions de l'Estat, que consistiria a assaltar i ocupar de manera il·legal el Parlament de Catalunya el dia D, amb la finalitat última de subvertir l'ordre constitucional». Aquest dia D seria, segons els investigadors, una data entre avui, aniversari de l'1-O, i la publicació de la sentència sobre el procés.
El jutge entén que els suposats ERT tenien una «estructura jerarquitzada» i, en aquest context, la interlocutòria destaca que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), considerat com el CNI català, va assumir i planificar l'«assalt i posterior ocupació de manera il·legal» del Parlament que havien d'executar els ara detinguts juntament amb el sabotatge d'infraestructures crítiques. «El desenvolupament del pla, encarregat per l'anomenat CNI català l'hauria assumit i planificat el mateix ERT, i estarien implicats en diverses de les iniciatives que formarien aquest pla», diu la interlocutòria del jutge.
Assenyalen Anna Puigdemont
D'altra banda, Anna Puigdemont, germana de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, va negar ahir haver exercit d'«enllaç» entre ell, l'actual president català, Quim Torra, i els membres dels CDR detinguts la setmana passada. A través d'un comunicat, Anna Puigdemont va voler desmentir així «les diverses i interessades filtracions que es fan» sobre la seva suposada «participació en una reunió el 15 de setembre del 2018 amb alguns dels detinguts».
Segons consta en una de les resolucions que van portar a la presó els set CDR detinguts, es van entrevistar amb la germana de Puigdemont aquell dia, «en una reunió les característiques de la qual exigien unes grans mesures de seguretat que van ser assumides i adoptades» per part de suposat ERT, «i van aconseguir fer».
