L'independentisme ha fet una crida a respondre "massivament" i des de "la lluita no violenta i la desobediència civil i pacífica" a la sentència del Suprem, que avisen que serà condemnatòria. A través d'un comunicat conjunt fet per els tres partits independentistes i les dues entitats cíviques -JxCat, ERC, CUP, Òmnium i ANC-, així com diversos sindicats i associacions, han demanat a la ciutadania "participar del nou marc de mobilitzacions" per "tornar a exercir els drets vulnerats", encara que no han detallat en què es traduiran aquestes protestes. "La desobediència civil i la mobilització pacífica són els principals instruments de la ciutadania per respondre als abusos de poder", ha apuntat la historiadora Anna Sallés, que ha estat l'encarregada, juntament amb els periodistes Martí Anglada i David Fernández, de llegir el manifest. En aquest sentit, Fernández ha demanat a "tothom que veu la condemna dels presos una greu injustícia i un atac als drets fonamentals" a "sortir al carrer".

"Farem el que faci falta davant una sentència injusta que busca l'escarni i que la ciutadania es quedi a casa", ha insistit el president d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, en una atenció als mitjans després de la declaració conjunta. "La sentència busca revenja i per això tothom ha de sortir al carrer a defensar els drets i les llibertats, no només un dia, sinó una època que serà llarga", ha continuat. En aquest sentit Mauri ha apostat perquè "hi sigui tothom" i ha confiat que els comuns, que no han participat en aquest manifest conjunt, es sumaran a la resposta unitària.

Mauri, però, no ha volgut donar detalls de quines seran les mobilitzacions i ho ha atribuït al fet que són moltes entitats a construir la resposta. Així, ha insistit que la resposta "ha de ser col·lectiva o no serà exitosa" i s'ha conjurat per trobar la mobilització "el més unitària possible". En aquest sentit ha augurat que s'hi acabaran sumant més sectors per la "situació d'excepcionalitat" que "interpel·la a tothom". "Fem una crida a tots els ciutadans que se sentin indignats amb la sentència, que no és contra nou presos sinó contra els drets i les llibertats de la ciutadania", ha explicat.

Per la seva banda, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha detallat que la resposta es basarà en els principis de "llibertat, aturada de la repressió i dret d'autodeterminació", que ha explicat que són els punts que comparteixen totes les entitats signants. Tot i això, ha apuntat que cada organització tindrà, després, punts de vista propis i, per tant, accions concretes.

Encara que tampoc ha volgut entrar en quin projecte de mobilitzacions hi ha sobre la taula, Paluzie ha reconegut que la proposta de fer marxes arreu del territori durant diversos dies, que va transcendir en diversos mitjans de comunicació, "s'està valorant", tant logística com territorialment. Tot i això, sí que ha dit que si acaba prosperant serà una acció conjunta de totes les entitats. "Caldrà flexibilitat, no és una acció rígida com la de l'11-S", ha advertit Paluzie.

"L'autodeterminació no és delicte"

Al manifest, secundat per diverses entitats, es fa una defensa del dret a l'autodeterminació, que insisteixen que no és delicte perquè "exercir la democràcia mai pot ser delicte". "Davant les injustícies la societat madura i democràtica no pot restar callada", apunten, i afegeixen que la sentència "condemnatòria" serà "el major atac als drets fonamentals". En aquest sentit, asseguren que qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà "injusta" i reiteren que les acusacions de rebel·lió i sedició "són falses".

A l'acte hi ha assistit diversos representants polítics i de moviments socials, com Laura Borràs i Eduard Pujol (JxCat); Marta Vilalta i Pau Morales (ERC); Albert Botran (CUP); Elisenda Paluzie, (ANC) i Marcel Mauri (Òmnium). Ramon Font (USTEC), Assumpta Barbens (IAC) i Carles Sastre (Intersindical -CSC), entre altres, hi han participat com a representants de moviments socials i sindicals.