03 de octubre de 2019
03.10.2019
Regió7

El Govern espanyol no descarta aplicar la Llei de seguretat nacional i «estudia tots els escenaris»

Sánchez diu que té en compte «totes les capacitats i instruments que té damunt la taula per respondre a qualsevol desafiament»

02.10.2019 | 23:23
El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ahir a Sevilla

El Govern espanyol no descarta l'aplicació de la Llei de seguretat nacional a Catalunya i estudia «tots els escenaris», segons van apuntar ahir el president Pedro Sánchez i els ministres Marlaska i Robles. L'Executiu espanyol recorda que la seva responsabilitat és «analitzar i contemplar» qualsevol possible resposta als «desafiaments que hi ha per davant i la necessitat de sortir del bloqueig i donar estabilitat al país».

El president del Govern espa-nyol en funcions, Pedro Sánchez, assegurava ahir en una entrevista a El Confidencial que el seu Executiu contempla «qualsevol tipus d'escenari» i estudia «totes les capacitats i instruments que té sobre la taula, ja sigui el 155 o la Llei de seguretat nacional, per respondre a qualsevol desafiament». Segons Sánchez, «qualsevol resposta que donem» serà des de la «fermesa democràtica» però també de la «proporcionalitat», perquè «no volem llançar més llenya al foc, que és precisament l'única esperança de l'independentisme, que caiguem en les seves provocacions».

La ministra de Defensa, Margarita Robles, va afirmar que «no acceptarem que hi hagi una vulneració de l'ordenament constitucional». El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va apuntar que «el Govern està analitzant, estudiant i observant la realitat de Catalunya i actuarà en la forma oportuna, en el moment que sigui precís i sempre conforme amb l'ordenament jurídic».

L'Executiu espanyol obre aquesta porta després que el líder del PP, Pablo Casado, reclamés dimarts l'aplicació de la Llei de seguretat nacional per prendre el control dels Mossos i dissoldre el que considera una «agència d'intel·ligència», el CESICAT. Segons Casado, la Llei de seguretat nacional permet intervenir a Catalunya sense haver de donar compliment als requisits per a l'aplicació del 155, que el TC va establir que havia de ser raonat i limitat en el temps. La ministra de Defensa, Margarita Robles, va apuntar ahir que el Govern de Sánchez té sobre la taula «totes les opcions». «Ahir [per dimarts] es va demostrar que l'independentisme té molta menys capacitat de convocar la gent», va dir, però «per descomptat demanem i exigim que hi hagi un acatament a la sentència del Suprem».

Segons Robles, el president de la Generalitat, Quim Torra, fa «un mal favor a la convivència a Catalunya» perquè amb les seves manifestacions «està fent una incitació a la vulneració de l'ordenament jurídic i a la violència, i crec que la societat catalana ha d'anar molt per davant de dirigents polítics com Torra». El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, va dir que cal «no ser alarmistes» en cap sentit perquè el Govern espanyol serà «responsable» i actuarà sempre dintre de la llei. «No fem suposicions i no fem de futuròlegs», va insistir.


Control dels Mossos

La Llei de seguretat nacional permet al Govern espanyol prendre el control dels Mossos. La norma habilita l'Estat a disposar dels «recursos materials i humans» de les autonomies, inclosos els Mossos i les policies locals, que siguin necessaris per «garantir la defensa d'Espanya i els seus principis i valors constitucionals».

El president del Govern espa-nyol pot activar-la a través d'un decret aprovat al consell de ministres, un mecanisme més ràpid que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que requereix fer passos previs, com enviar un requeriment al president de la Generalitat. L'Executiu espanyol hauria de declarar que hi ha una «situació d'interès per a la seguretat nacional» i designar un Consell de Seguretat Nacional, un organisme presidit pel cap de l'executiu encarregat de dirigir i coordinar les actuacions.

Al decret que hauria d'aprovar el Govern, l'executiu hauria de definir la crisi, l'àmbit geogràfic del territori afectat i la seva durada, i informar «immediatament» el Congrés dels Diputats.

La llei es va aprovar al Congrés el 2016 amb els vots del PP, del PSOE i d'UPyD. En aquell moment, els grups catalans a la cambra baixa van denunciar que era una invasió competencial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit