04 de octubre de 2019
04.10.2019
Regió7

Víctimes bagenques de l'1-O denuncien Interior per delictes contra la humanitat

L'escrit acusa Nieto, De los Cobos, Millo, els subdelegats del govern i alts comandaments policials

03.10.2019 | 23:55
Víctimes bagenques de l'1-O denuncien Interior per delictes contra la humanitat
Víctimes bagenques de l'1-O denuncien Interior per delictes contra la humanitat

Diverses associacions de juristes i de víctimes de l'1-O han presentat davant l'Audiència Nacional una querella per delictes contra la humanitat contra l'antiga cúpula del ministeri de l'Interior per l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil aquell dia. Segons ells, era una «actuació premeditada, organitzada i estudiada» que hauria comportat «lesions i tortures» a la població civil per motius polítics i ideològics. Els querellants, a més de les associacions, són l'alcalde de Callús, Joan Badia; Jordi Pesarrodona, de Sant Joan de Vilatorrada; Magdalena Clarena i Aleix Pérez, de Fonollosa; Jaume Comaposada, ferit a Barcelona; Josefa Aguilera, de Barcelona; Ferran Soler, de Dosrius; Sergi Albarral, de Tarragona; i Enric Sirvent, de Lleida.

Per si l'Audiència Nacional, responsable d'investigar aquest tipus de delictes, arxivés la causa, els querellants també han presentat l'escrit davant del Tribunal Penal Internacional de la Haia, que podria investigar el cas.

La querella va dirigida específicament contra l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto, el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador de l'operació Copèrnic Diego Pérez de los Cobos, els excaps de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, Sebastián Trapote i Ángel Gozalo, respectivament, l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo, i els quatre exsubdelegats del govern espanyol a les quatre demarcacions, a més dels caps de sector i unitat de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al centenar de col·legis electorals on van intervenir.

La querella demana la seva detenció i posada a disposició judicial. També demana que se'ls embarguin 87,1 milions d'euros, que és el cost de l'operatiu Copèrnic, i de sis milions d'euros més per indemnitzar les víctimes.

Atac generalitzat


L'escrit, d'un centenar de pàgines, acusa aquests alts càrrecs dels delictes de l'article 607 bis 1.1, 607 bis 2.3 i 607 bis 2.8, que castiguen amb penes d'entre 4 i 15 anys de presó els que cometin un «atac generalitzat o sistemàtic contra població civil» per raó de «pertinença de la víctima a un grup o col·lectiu perseguit per motius polítics» i els causin lesions o tortures.

Aquests delictes no prescriuen i tampoc es poden emparar en la immunitat policial o política. Els impulsors de la querella recorden que l'ONU i el Consell d'Europa van demanar a l'Estat espanyol una investigació interna sobre l'actuació policial, investigació que no s'ha fet.

Segons Lluís Mestres, d'Atenes-Juristes pels drets civils, els dos cossos policials estatals van actuar de forma «militar» i van organitzar dos dispositius: el públic i acordat amb els Mossos i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i el secret, que consistia a «contagiar el pànic» entre la població civil des de primera hora del matí en desenes de col·legis electorals. Aquest segon dispositiu es va pensar des de mesos abans, fins i tot des del 2014, i es va concretar els últims tres dies abans del referèndum. «Estava organitzat, planificat, estructurat i jerarquitzat, no pas improvisat», diuen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit