Ahir a les tres de la tarda va acabar el termini que la Junta Electoral Central (JEC) va donar al president de la Generalitat, Quim Torra, per a la retirada d'estelades, llaços i cartells d'edificis públics. La JEC va prendre aquesta decisió en resposta a una denúncia de Ciutadans i després de rebutjar les al·legacions presentades per la Generalitat.

A més de donar l'ordre, la JEC també va advertir Torra de «mesures penals» en cas d'incompliment. Concretament, la JEC demana que es retirin estelades, llaços grocs, fotografies de candidats, pancartes, cartells o «qualsevol altre símbol partidista que contingui imatges o expressions coincidents o similars a les utilitzades per qualsevol de les entitats polítiques que concorren a les eleccions».

Reiteració

Segons la JEC, es tracta d'una «reiteració en l'incompliment de l'obligació de neutralitat dels poders públics que ja es va produir en el procés electoral anterior» i, per tant, insta el president de la Generalitat de Catalunya «perquè de manera immediata adopti totes les mesures necessàries per retirar dels edificis públics de l'Administració de la Generalitat i de totes les entitats vinculades o dependents d'aquesta Administració» de símbols que considera partidistes.

A més, Torra, segons la JEC, ha de garantir que «s'exerceixi una vigilància permanent perquè no es tornin a col·locar durant el període electoral cap d'aquests símbols partidistes» i requereix a la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, que informi la Junta si dins del termini previst s'ha complert l'ordre.

Torra ja va rebre un requeriment semblant abans de les eleccions del 28-A passat i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el jutjarà per un presumpte delicte de desobediència el pròxim 18 de novembre.

D'altra banda, un veí de Madrid va ser multat amb 601 euros per posar llaços grocs al districte madrileny de Carabanchel, segons l'entitat Madrileños por el derecho a decidir. Els fets van tenir lloc el setembre del 2018, quan tres persones, dues d'elles jubilades, penjaven el símbol en defensa dels polítics independentistes presos per recordar que feia prop d'un any que estaven tancats i van ser identificats per la policia.

D'altra banda, la fiscalia de l'Audiència Nacional (AN) va demanar ahir traslladar als jutjats de Madrid la petició de les defenses dels set CDR en presó preventiva acusats de terrorisme d'investigar les filtracions del sumari, segons van confirmar a l'ACN fonts jurídiques.