Portugal es disposa avui a renovar el seu Parlament i la confiança en el Partit Socialista del primer ministre, António Costa, que els últims quatre anys, amb una estabilitat política que és l'enveja de la família socialdemòcrata europea, ha pilotat una recuperació que ha sorprès el món.

Unes bones dades macroeconòmiques que li han permès satisfer les demandes dels seus socis parlamentaris d'esquerra i revertir part de les dures retallades imposades al país durant el rescat de la troica (2011-2014), fet que ha generat allò que es coneix com la «via portuguesa» o el «miracle portuguès»: la fi de l'austeritat sense posar en perill els compromisos amb Brussel·les.

Un «miracle» que no està exempt d'amenaces. Tot i que la millora de les finances públiques és incontestable i els nivells de benestar dels portuguesos també, l'economia ofereix signes inquietants. La recuperació es basa en dos pilars: les exportacions i el turisme -segons un estudi de CaixaBank Research-, un mal assumpte en èpoques de turbulències globals com les que s'albiren.

Joao Borges d'Assunçao, professor de la prestigiosa Escola de Negocis de la Universitat Catòlica de Lisboa, és dels que es neguen a parlar de miracle, tot i que sí que admet que la «recuperació ha anat millor a Portugal que en altres països» i subratlla que quan l'actual Govern va assumir l'enlairament ja s'havia produït. «El dèficit ja s'havia relaxat i no eren necessaris tants ajustos; si a això li sumem la bona marxa de l'economia europea, la recuperació es dispara el 2015 però és lineal des del 2013».

Rescatat el 2011 amb 78.000 milions a canvi d'un ajust dur, els números són incontestables. El país ha acabat amb el dèficit i l'atur ha tornat a nivells del 2004 (6,3%).