El Parlament va rebutjar ahir la moció de censura al president de la Generalitat, Quim Torra, que va renunciar a intervenir en un debat en el qual la líder de Cs a Catalu-nya i candidata alternativa a la presidència, Lorena Roldán, va protagonitzar un duel dialèctic amb el socialista Miquel Iceta.
Després de més de set hores de debat, amb pausa al migdia, els diputats van anunciar, un per un en votació pública des del seu escó, el sentit del seu vot: 76 vots en contra, de JxCat, ERC, Catalu-nya en Comú Podem i la CUP, 17 abstencions del PSC i 40 vots a favor de Ciutadans i el PPC.
Ni la votació va sorprendre a ningú, ni la sessió va sortir en cap moment del guió previst, en la qual els grups independentistes van donar el perfil més baix possible al debat, atès que el consideren una «farsa», i Roldán, més enllà de les acusacions a Torra, va concentrar els seus retrets al PSC.
Amb cares conegudes de Cs (Albert Rivera, Inés Arrimadas, José María Espejo-Saavedra, Fernando de Páramo) i del PP (Cayetana Álvarez de Toledo), al costat de la fins ara portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, seguint el debat des de la tribuna de convidats de l'hemicicle, la sessió va arrencar amb una intervenció inicial del president del grup parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, que va acusar Torra de fer perillar la convivència.
El següent torn de paraula corresponia a un membre de l'executiu català, però no va ser Torra qui va pujar al faristol, sinó que va delegar-ho en la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que només va utilitzar 10 dels 30 minuts de què disposava.
En la seva intervenció «intencionadament breu» per expressar la seva «disconformitat amb l'ús de les institucions per a interessos netament partidistes», Budó va acusar Cs de fer un ús «fraudulent» del Parlament per a la seva campanya del 10-N.
En qualsevol altre moment del debat, Torra o algun altre membre del Govern podien haver intervingut, però van renunciar a fer-ho.
Posteriorment va arribar el torn de Lorena Roldán, l'aspirant de Cs a substituir Torra al capdavant de la Generalitat, que en una hora i quart de discurs va atacar el president per haver «aclamat els violents», en referència als membres dels CDR detinguts per presumpte terrorisme.
Malgrat que no disposava dels suports necessaris perquè la moció prosperés, Roldán va llançar reiterades crides als socialistes perquè reconsideressin la seva abstenció i van apel·lar a «l'esperit del 8 d'octubre» del 2017, quan els espanyolistes van omplir el centre de Barcelona a favor de la unitat d'Espanya, va dir que votar a favor de la moció de censura a Torra era un «imperatiu moral».
«Aquesta moció de censura és una obligació moral per a qualsevol demòcrata i constitucionalista», va insistir.
A la tarda, després de reprendre's el ple, Iceta va respondre-hi amb una vehemència poc usual entre socialistes i Cs al Parlament.
Iceta va desmarcar-se de «la moció de la fracassada Lorena Roldán» perquè «els números no donen» i es tracta d'una «operació propagandística» i «oportunista» que només pretén revertir les dolentes expectatives electorals dels taronges per al 10-N.
«Alguns esforçats propagandistes de la seva moció, del seu grup i també del PPC, han arribat a dir que avui triem entre Torra i llibertat, entre Torra i convivència o entre Torra i concòrdia. Miri, això no és cert. És un error considerar que només són demòcrates o que només defensen la convivència i la concòrdia els qui pensen com vostès. Perdonin, és un plantejament totalitari», va dir.
La presidenta de Catalunya en Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va rebutjar «l'acte de campanya» que, segons el seu parer, era la moció de censura, i va afirmar: «Catalunya no vol més crispació».
Qui sí que va donar suport a la moció a Torra va ser el president del PPC, Alejandro Fernández, que va retreure a Iceta que en les seves intervencions dediqui «mimitos» al president de la Generalitat i, en canvi, tracti amb «menyspreu» Roldán.
De la bancada independentista, el president del grup de JxCat, Albert Batet, va retreure a Roldán que usi el Parlament com a «trampolí» per «remuntar en les enquestes».
El president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, per la seva part, va afirmar que Cs «mai no aconseguiran» governar Catalunya, perquè «això no es guanya a la televisió, i vostès no generen consens».
El diputat de la CUP Vidal Aragonès va considerar la moció de censura una «farsa electoralista» i va acusar Cs d'inventar-se «un relat de violència» per «intentar criminalitzar l'independentisme».
La d'ahir va ser la quarta moció de censura en la història recent del Parlament i, com les altres tres, tampoc no va aprovar-se.
