La Fundació per la Pau (FundiPau) va fer ahir una crida a la no-violència, a respectar els diferents sentiments i projectes polítics, «tots legítims i respectables», i va denunciar que els polítics estan fent un «ús irresponsable del llenguatge». «Davant la situació que viu el nostre país, davant la imminent publicació de la sentència contra els polítics i activistes independentistes, davant el clima de crispació política, agreujat per una campanya electoral iniciada abans de temps, davant el disgust i malestar d'una bona part de la ciutadania», FundiPau va llançar un missatge a favor de la no-violència, en el comitè internacional de la qual hi ha l'exdirector general de la UNESCO Federico Mayor Zaragoza i el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

Segons FundiPau, a Catalunya «conviuen des de sempre diferents sentiments de pertinença i diferents projectes polítics i socials, tots ells legítims i respectables». No obstant això, opina que «les tensions no venen mai d'aquestes diferències, ni de la necessària disputa política entre elles, sinó del bloqueig, sostingut durant anys, a qualsevol forma de donar encaix o de resoldre-les per una via democràtica».

Per a la fundació, «la polarització de les posicions i la crispació són amenaces a la convivència present i futura, dificulten el diàleg i allunyen els escenaris de possibles solucions». També defensa que la llibertat d'expressió i d'associació, el dret a la protesta i la mobilització popular pacífica «són inqüestionables i no poden ser criminalitzades amb el pretext de la seguretat».

FundiPau recrimina als polítics que estan fent «un abús irresponsable del llenguatge. Des de diferents posicions, en un intent de desqualificar l'adversari, s'han banalitzat paraules com feixisme, traïció o cop d'estat». «Des dels discursos polítics, jurídics i des d'alguns mitjans de comunicació s'han introduït termes com tumult, violència, sedició, rebel·lió i, últimament, terrorisme, amb la intenció de penalitzar judicialment aquestes protestes. Això no fa sinó desinformar i augmentar les pors i les tensions», argumenta. I adverteix que «la repressió no resol el problema, sinó que l'enquista i l'agreuja, a risc de portar-la a límits perillosos i incontrolats». També alerta que «la sentència serà viscuda per bona part de la ciutadania com un càstig sever i dissuasori, extensible als milions de persones que van donar suport a les mobilitzacions, sempre pacífiques i no violentes, a favor del dret a l'autodeterminació».