El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar ahir que serà el Parlament el que doni una resposta, basada en «la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació», a la sentència del Tribunal Suprem (TS) sobre el procés, i va avalar la «desobediència civil».

Dos dies després de superar la moció de censura presentada per Ciutadans, Torra va tornar al Parlament per sotmetre's a una nova sessió de control, en la qual va assegurar que, si hi ha condemnes als líders independentistes processats, haurà de respondre «amb fermesa, serenitat, responsabilitat, determinació» i sense sortir de l'«únic camí» possible, que és el del «vot i la paraula». Serà el Parlament, va dir, el que respongui a una sentència que pot ser «el torpede més greu que hi pot haver contra la convivència a Catalunya si no és absolutòria».

De fet, els grups independentistes preveuen la convocatòria d'un ple específic al Parlament per respondre a la sentència, en el qual es votaran propostes de resolució. Torra no va voler entrar en detalls sobre aquesta resposta, més enllà de subratllar que haurà de basar-se en «la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació». Sí que va remarcar que l'independentisme és «pacífic, democràtic i no violent», si bé «és possible que usi la desobediència civil, és clar que sí, que també és un dret, com el dret a la protesta, a la concentració, a la llibertat».

El que va descartar categòricament, a preguntes del president del PPC, Alejandro Fernández, és la possibilitat d'«obrir les presons» catalanes si hi ha condemnes als líders del procés. Més tard, als passadissos del Parlament, Fernández va condemnar la defensa de la desobediència civil feta per Torra: «El que fem sempre és una crida a l'ordre, a la convivència, i no podem compartir cap crida a la desobediència».

El moment més tens de la sessió de control va ser quan Torra i el president del grup de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, es van acusar l'un a l'altre de «banalitzar» la violència. «Per què no ha sortit a desmentir si el Govern coneixia o no els plans dels presumptes ter-roristes?», va preguntar Carrizosa, que va dir que el jutge de l'Audiència Nacional va enviar a la presó els set CDR detinguts en considerar que hi havia indicis que «preparaven presumptament atemptats terroristes», i va subratllar que els membres d'aquests «comandos» no són «herois, són villans». Torra li va preguntar si és que ha tingut accés a un sumari secret i si es pensa que la cambra catalana és una «taverna» en la qual poden fer acusacions sense «aportar proves».