10 de octubre de 2019
10.10.2019

La resposta a la sentència del procés: els plans de la societat i dels polítics

De mobilitzacions immediates a una vaga, passant per un ple específic. Qui ha preparat què per després de la sentència?

10.10.2019 | 12:03
Manifestants en la darrera Diada, a Barcelona

La data de la sentència del procés serà probablement dilluns vinent, 14 d'octubre. Partits i entitats independentistes es preparen per reaccionar a la decisió del Tribunal Suprem, que preveuen condemnatòria. S'esperen protestes espontànies immediates, mobilitzacions sostingudes en el temps i accions de desobediència civil. Aquests són els seus plans de resposta civil i política:

1. ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha organitzat les grans manifestacions independentistes des del 2012, tot i que ha anat perdent protagonisme en els últims temps, per les seves friccions amb els partits sobiranistes i pel sorgiment d'altres factors de mobilització, com els Comitès de Defensa de la República (CDR).

Tot i així, l'ANC jugarà un paper central en les mobilitzacions postsentència, que ja ultima i que comprenen diferents fases:

  • Mobilització "immediata" tot just conèixer-se la sentència. L'ANC vol una resposta "espontània" de la gent, a la que emplaça a baixar al carrer a "fer soroll" en senyal de protesta o a parar el cotxe i fer sonar el clàxon. A més, proposa una enganxada massiva de cartells als carrers per reivindicar la independència.
  • Concentracions a les 20.00 hores el dia de la sentència. A través de les xarxes socials, l'ANC i Òmnium Cultural convocaran mobilitzacions a diferents punts de Catalunya.
  • "Marxes per la llibertat". També amb Òmnium, l'ANC preveu que dimecres posterior a la sentència s'iniciïn cinc marxes a peu des de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona, en direcció a Barcelona, que poden col·lapsar la xarxa viària catalana durant tres dies. Per completar els recorreguts, es plantegen etapes d'uns 20 quilòmetres, fins arribar a Barcelona divendres, justament el dia que hi ha convocada una vaga general.

2. Òmnium Cultural

L'expectació a Òmnium Cultural davant la sentència és màxima, ja que el seu president, Jordi Cuixart, és un dels processats que espera veredicte, després de dos anys de presó preventiva. L'entitat, a diferència de l'ANC, ha cultivat les seves relacions més enllà dels actors independentistes, a la recerca de suports més transversals en defensa dels "drets civils i polítics", i alguns dels seus actes han congregat els comuns i els sindicats.  Per ara, Òmnium ha convocat mobilitzacions amb l'ANC, com les concentracions del dia que es publiqui la sentència o les anomenades "Marxes per la llibertat".

3. Tsunami Democràtic

Sorgida a l'agost d'aquest any, amb crides a la desobediència civil pacífica que habitualment propugna, entre d'altres, el propi Cuixart, la plataforma Tsunami Democràtic pretén canalitzar les protestes posteriors a la sentència recorrent al poder mobilitzador de les xarxes socials.

Manifestació a Barcelona per demanar «democràcia». Foto: EFE/ Enric Fontcuberta

La plataforma, dirigida per anònims, acumula ja més de 61.000 seguidors a Twitter i més de 107.000 subscriptors en el seu canal de Telegram, a través del qual llançarà les seves crides a la mobilització, insistint en què sigui pacífica, sense caure en imatges com les protagonitzades a vegades pels CDR.

Durant les últimes setmanes, activistes de Tsunami Democràtic han ocupat sucursals bancàries i seus d'empreses de l'IBEX-35 i, amb vista al dia de la sentència, la plataforma ha animat els seus subscriptors a preparar-se per sortir de casa o de la feina amb "una ràdio, calçat còmode i menjar i aigua per passar un dia" fora.

També ha fet una crida als estudiants a "buidar les aules" de les universitats i a sumar-se a les columnes de manifestants que surtin de cada campus.

4. Els CDR

Amb una estructura igualment oculta darrere de l'anonimat, però molt més anarquitzant i descentralitzada, els CDR segueixen actius encara que durant les últimes setmanes, tot i l'empresonament de set activistes per preparar presumptament accions terroristes, segons la Guàrdia Civil. Segueix sent una organització atípica, sense caps visibles, i incòmoda per a l'independentisme oficial, que la identifica com la baula incontrolable del moviment sobiranista, que pot esquerdar el relat de la no-violència i que en l'últim any ha protagonitzat diversos xocs amb els Mossos d'Esquadra.

De moment, els CDR ja han anunciat la seva adhesió a les "Marxes per la llibertat", amb el lema "Comença la revolta".

5. El Govern de Quim Torra

Al marge de les manifestacions ciutadanes, l'atenció política quan es doni a conèixer la sentència estarà enfocada també en la resposta institucional que ofereixi el Govern de Quim Torra.

El president de la Generalitat ja ha avançat que la resposta haurà de solemnitzar-la el Parlament - encara que no ha volgut anticipar la seva concreció - i ha avalat obertament la "desobediència civil".

FOTO: EP

Hi ha hagut un intens debat intern a JxCat i ERC, els dos socis del Govern, sobre si cal contemplar també la desobediència institucional - a risc que l'Estat apliqui de nou l'article 155 de la Constitució -, si cal convocar eleccions en clau "referendària" o si és possible considerar altres opcions.

6. El Parlament

Les forces sobiranistes planegen la convocatòria d'un ple específic al Parlament per acordar una resposta que, segons Torra, ha de passar per "la democràcia, els drets humans i el dret a l'autodeterminació".

En el debat de política general de finals de setembre, el ple del Parlament va aprovar una resolució de la CUP - amb suport de JxCat i ERC - en la que es reivindicava la "legitimitat de la desobediència civil i institucional" per defensar "drets civils, polítics i socials". El Parlament també va aprovar resolucions en defensa d'una amnistia per als condemnats.

Des dels ajuntaments catalans, els partits independentistes també promouran iniciatives per reaccionar a la sentència.

7. Els constitucionalistes

Ciutadans, el PSC i el PPC segueixen amb expectació els moviments previs a que s'emeti la sentència i s'insisteix en emplaçar al Govern i als responsables polítics dels Mossos d'Esquadra a garantir els drets no només dels qui es manifestin sinó també dels que no se sumin a les protestes.

Societat Civil Catalana (SCC) ja ha advertit que el constitucionalisme respondrà amb una "una onada tranquil·la de transformació i obertura" al "tsunami d'insurgència" de l'independentisme després de la sentència del procés.

Els seus precedents són les multitudinàries manifestacions per la unitat d'Espanya dels dies 8 i 29 d'octubre del 2017 a Barcelona, en plena acceleració independentista després del referèndum unilateral de l'1-O.

8. Els comuns

Catalunya en Comú Podem busca mantenir un perfil propi, rebutjant el judici del procés, denunciant la retallada de "drets i llibertats" per part de l'Estat i donant suport a l'autodeterminació, però a la vegada distanciant-se de JxCat, ERC, la CUP i l'ANC en la seva defensa de la independència.

Els comuns tindran la seva pròpia agenda reivindicativa quan es conegui la sentència i s'uniran a aquelles mobilitzacions que realment considerin transversals, en defensa dels drets civils i polítics.

9. Els sindicats

Els sindicats independentistes Intersindical-CSC i Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), de caràcter minoritari, han convocat una vaga general a Catalunya per al 18 d'octubre, preveient que el Suprem ja haurà emès la seva sentència. No s'hi han sumat els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, que mantenen una posició semblant a la dels comuns, de suport als drets civils i polítics però també procurant no barrejar-se amb els lemes independentistes.

10. Internacionalització

L'independentisme vol que les protestes contra la sentència tinguin ressò internacional i moguin l'opinió pública dels països europeus i els seus governs a donar un toc d'atenció a Espanya. Les entitats sobiranistes promouran concentracions en aquells països on tinguin bases i estructura organitzativa.

El Govern també farà campanya de denúncia davant executius i institucions internacionals. De fet, Torra i el conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, es van reunir aquest dimarts amb els delegats de la Generalitat a l'exterior per preparar les accions i els missatges a difondre després de la sentència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit