El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va amenaçar ahir d'«obrir les portes» perquè els refugiats sirians al seu país es dirigeixin a Europa, i va arremetre contra la UE per les seves crítiques a l'operació militar turca en el nord-est de Síria. «Eh, Unió Europea! No poden etiquetar la nostra operació com a invasió», va defensar Erdogan a Ankara. «Llavors obrirem les portes i enviarem els 3,6 milions de refugiats» sirians cap a Europa, va advertir, mentre subratllava que l'operació de l'Exèrcit turc només busca «eliminar el terrorisme».

Erdogan va anunciar dimecres l'inici de l'operació Font de Pau al nord-est de Síria contra les milícies kurdes sirianes i Estat Islàmic en aquesta zona fronterera amb Turquia. L'ofensiva es va iniciar amb bombardejos aeris i d'artilleria, per a continuació passar a una operació terrestre.

Segons va informar Font de Pau al seu Twitter, l'Exèrcit turc i els rebels sirians que li donen suport ja han aconseguit alliberar dues localitats a l'oest de Tell Abyad -Al Yabsa i Tal Fandar- «dels terroristes». A més, va indicar que «cinc terroristes van ser neutralitzats a Qamishli».

Per part seva, el ministeri de Defensa turc va assegurar que «durant la planificació i execució» de l'operació «només s'estan atacant refugis, posicions, armes i vehicles que pertanyen a les organitzacions terroristes» YPG, les milícies kurdes sirianes que Ankara vincula amb el PKK, i Estat Islàmic. «L'operació es va dur a terme amb èxit tant a terra com a l'aire durant la nit. Els objectius designats han estat presos. L'operació continua segons el que es preveu», va remarcar.

D'altra banda, el viceministre d'Exteriors de Síria, Faisal Miqdad, va rebutjar ahir un diàleg amb les autoritats kurdes del nord del país, a les quals acusa de «trair» el país i de mantenir una agenda separatista que ha donat a Turquia l'excusa per llançar una ofensiva militar.

«No acceptarem cap diàleg o conversa amb els que s'han convertit en ostatges de forces estrangeres», va dir, amb referència al suport rebut per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS) per part de la coalició encapçalada pels Estats Units en la seva lluita contra Estat Islàmic. «No hi haurà cap punt de suport per als agents de Washington en territori sirià», va afegir, dies després que fonts oficials kurdes apuntessin que les autoritats kurdes podrien obrir converses amb Damasc i Moscou per omplir el buit de seguretat que provocaria la retirada de tropes nord-americanes de la zona fronterera.

L'administració kurda ja es va trobar en una situació similar a la fi del 2018 quan el president nord-americà, Donald Trump, va anunciar la seva decisió de retirar totes les tropes de Síria. Les FDS van mantenir converses amb Damasc que es van trencar.

Malgrat l'enemistat que hi ha entre els kurds sirians i Damasc, resultat d'anys de persecució sistemàtica sota el règim del Baaz, els grups dominants kurds si-rians han lluitat en algunes ocasions al costat del Govern sirià en la guerra.

Les Unitats de Protecció Popular (YPG) sostenen que la seva prioritat és mantenir l'autonomia regional com a part de l'Estat sirià, i no enderrocar el règim de Bashar al-Assad.