El Nobel de la pau va premiar els esforços del primer ministre etíop, Abiy Ahmed, per la pau i la cooperació internacional i per la seva iniciativa «decisiva» per resoldre el conflicte fronterer entre el seu país i Eritrea. El Comitè Nobel noruec va destacar en la seva motivació del premi que, des que va assumir el càrrec l'abril del 2018, Ahmed va reprendre les converses amb Eritrea, va negociar un acord de pau i va acceptar les fronteres fixades per una comissió internacional el 2002.

El guardó reconeix, a més, el paper del president eritreu, Isaias Afwerki, que «va agafar» la mà estesa per Ahmed, i de tots els actors que treballen «per la pau i la reconciliació» a Etiòpia i a les regions de l'est i nord-est d'Àfrica. El jurat va destacar el paper «clau» jugat per Ahmed en altres processos a la regió, com la normalització de les relacions diplomàtiques entre Eritrea i Djibouti, la disputa entre Kenya i Somàlia pels drets sobre una àrea marítima i les negociacions entre govern i oposició al Sudan.

Ahmed ha impulsat reformes «importants» a Etiòpia, el segon país més poblat del continent i l'economia més important de l'est d'Àfrica, entre les quals el comitè va fer referència a la fi de l'estat d'emergència, l'amnistia a milers de presos polítics, la legalització de partits opositors i el compromís de celebrar eleccions. El popular líder etíop, de 43 anys, ha rebut crítiques no obstant això per no solucionar alguns problemes d'arrel, com la falta de federalisme i les tensions ètniques, que han fet d'Etiòpia el país amb més nous desplaçats del món. El Comitè Nobel noruec admet en la decisió que queden «molts reptes», al·ludint al conflicte ètnic i als exemples «preocupants» apareguts en els últims mesos. «No hi ha dubte que hi ha qui pensarà que el premi ha estat concedit massa aviat. Però el Comitè creu que és ara quan els esforços d'Abiy Ahmed mereixen reconeixement».