11 de octubre de 2019
11.10.2019
Regió7

Polèmica entre Govern espanyol i Generalitat per les paraules del cap de la Guàrdia Civil

El Govern exigeix a la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, el «cessament immediat» del màxim comandament del cos paramilitar

10.10.2019 | 23:50
Azón (esquerra) saluda el fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, dimecres

La Generalitat ha exigit per carta a la vicepresidenta en funcions de l'executiu estatal, Carmen Calvo, el «cessament immediat» del cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, el general de brigada Pedro Garrido, per les declaracions que va fer abans-d'ahir en el marc de la celebració de la patrona del cos de seguretat. «Exigim al Govern espanyol que emprengui les accions oportunes davant l'ofensa i el greuge ocasionats», afirma la missiva, signada per la consellera de la Presidència, Meritxell Budó. «Posar en dubte» l'actuació dels Mossos davant els seus màxims comandaments és «una ofensa», escriu Budó. L'enviament de la carta transcendia després del creuament de declaracions entre els governs català i espanyol, ahir, per les paraules pronunciades per Garrido a Sant Andreu de la Barca en les quals deia, entre altres coses, que rere «la pretesa revolució dels somriures» independentista s'amaga «el rictus que dissimula l'odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment» (Garrido es referia a la detenció de nou membres dels Comitès de Defensa de la República acusats de terrorisme, el mes passat).

De la seva banda, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, carregava contra la Guàrdia Civil «per prendre partit i fer posicionaments polítics»; i declarava que «això és una vergonya». En aquesta línia, Aragonès recordava que «el tot per la pàtria s'assembla molt al lema [de precampanya] del PSOE, 'Ara, Espanya'». Va ser ràpida la resposta de l'Executiu espa-nyol en funcions, a través del ministre de Foment, José Luis Ábalos: «El concepte de la vergonya s'ha perdut», es queixava, i afegia que la resposta d'Aragonès «no és la manera de parlar d'un cos de seguretat de l'Estat».

A continuació, el ministre en funcions va defensar el «sentiment de solidaritat» de la Guàrdia Civil i en va lloar la tasca en inundacions, catàstrofes i desbordaments. Arguments que no van convèncer ERC, el partit d'Aragonès, que va reclamar al ministeri de l'Interior que adopti mesures disciplinàries contra els pronunciaments públics de Pedro Garrido i del director general de la Guàrdia Civil, Félix Vicente Azón, que també va participar i parlar en l'acte de Sant Andreu.

Ben diferent era la reivindicació que feia la portaveu de Ciutadans al Congrés, Inés Arrimadas, que instava el Govern de Pedro Sán-chez a «defensar» la Guàrdia Civil a Catalunya quan els polítics independentistes advoquen per expulsar-la del Principat. Arrimadas va criticar que la delegada Teresa Cunillera es reunís amb els Mossos per rebaixar la tensió provocada per les paraules de Garrido.

El portaveu d'Unió de Guàrdies Civils, Javier Favorecido, va defensar el discurs del cap de l'institut armat a Catalunya, Pedro Garrido, i va assenyalar que la polèmica s'explica per les desavinences amb els caps dels Mossos, als quals acusa de «deixar entreveure el seu tarannà partidista».

D'altra banda, el ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, va advertir el Govern català que l'Executiu no acceptarà «cap tipus de desobediència» i va assegurar que cridar a la desobediència civil no es pot considerar «un eximent» per «eludir la legalitat». Ábalos va respondre així a la nova apel·lació a la desobediència civil com a resposta a la sentència del procés feta dimecres des del Parlament pel president de la Generalitat, Quim Torra. «No acceptarem cap tipus de desobediència, en cap cas ni en qualsevol altra situació», va afirmar el ministre, que era a Barcelona per visitar el Saló Nàutic. Preguntat, en concret, pel concepte «desobediència civil» entesa com la protagonitzat per la societat organitzada, el ministre va assenyalar que «la llei no distingeix. No és un eximent. Ja sé que hi ha moltes maneres d'eludir la legalitat buscant coartades ideològiques», va afegir.

En aquest context, José Luis Ábalos va assegurar que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució dependrà de si es donen les situacions que ho justifiquin.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit