El Govern d'Espanya va aprovar, ahir, aportar 2.256 milions d'euros corresponents al sistema de finançament autonòmic per a Catalunya. D'una banda, el Consell de Ministres va autoritzar la distribució a les comunitats autònomes de 4.682 milions d'euros corresponents a l'actualització de les bestretes d'impostos. Ho va anunciar la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, una vegada l'Executiu ha obtingut l'aval de l'advocacia de l'Estat i després que el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ho anunciés durant un acte electoral a València.

Segons fonts del ministeri d'Hisenda, a Catalunya li corresponen 875 d'aquests 4.682 milions, malgrat que la Generalitat reclama una xifra superior, 1.300 milions. D'altra banda, també han aprovat lliurar 10.000 milions d'euros de la liquidació del finançament autonòmic del 2018, la qual cosa eleva la xifra per a Catalunya a 2.256 milions d'euros (en aquesta actualització s'afegeix la xifra total que rebrà Catalunya tenint en compte la liquidació del finançament autonòmic, detallen fonts de la Moncloa).

Sobre l'actualització de les bestretes, Montero va explicar que el mecanisme que ha trobat el Govern permetrà superar possibles bloquejos en el futur i que ha de ser una via per a la reforma del finançament perquè en el futur els recursos de les comunitats autònomes no depenguin del fet que el Govern espanyol estigui o no en funcions. D'altra banda, Montero va dir que la liquidació del finançament es cobrarà el 2020 però «és una quantitat que no poden calcular de cara a l'elaboració dels pressupostos» per a l'any que ve.

L'executiu espanyol primer va tancar la porta a fer els pagaments de les bestretes adduint que disposava d'informes jurídics que impedien que un govern en funcions distribuís aquests fons.

El PP hi veu «electoralisme»

Però el 2 d'octubre passat el líder del PSOE va assegurar durant un míting a València que els diners arribarien a les autonomies en qüestió de setmanes, fet que li ha valgut les crítiques del PP, que considera que ha fet un ús «electoralista» dels diners que els ciutadans han pagat i que han de servir per sostenir els serveis que presten les comunitats autònomes.

Montero va justificar el canvi de criteri adduint que en un primer moment l'Executiu no disposava de l'aval de l'Advocacia de l'Estat perquè aquesta considerava que fer el lliurament de les bestretes mentre el Govern espanyol estava en funcions condicionava l'actuació d'un govern entrant.

Ara, segons la ministra, els serveis jurídics i la mateixa advocacia consideren que pagar les bestretes «no condiciona» les actuacions del nou executiu per la llunyania amb les eleccions. Segons Montero, Hisenda també informarà de les quantitats que rebran el 2020 corresponent a la liquidació del 2018.

«Enviarem una carta a cada comunitat autònoma especificant quan els correspon de les bestretes i de la liquidació», va dir, «i espero -va afegir- que amb aquesta informació es puguin dur a terme totes les actuacions que tenim pendents». La ministra va assegurar que serà «un volum important de recursos».

D'altra banda, la Generalitat mantindrà oberta la via judicial per reclamar a l'Estat els 443 milions d'euros pendents de pagament de l'IVA del 2017, malgrat que Catalunya rebrà 875 milions en concepte de lliuraments a càrrec del sistema de finançament d'aquest any. L'agost passat, la Generalitat va decidir portar el Govern central als tribunals per reclamar-li més de 1.300 milions d'euros pendents de pagament i va fer una crida a les altres comunitats perquè seguissin els seus passos i demandessin l'Executiu pels recursos impagats.

Malgrat que Catalunya rebrà finalment els avançaments de finançament que reclamava, el Govern mantindrà la via judicial.