12 de octubre de 2019
12.10.2019
Regió7

El Govern espanyol porta al TC les resolucions sobre l'autodeterminació

L'Executiu demana al Constitucional que adverteixi el Govern de les possibles repercussions penals

11.10.2019 | 23:23
La portaveu del Govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres

El Govern presentarà davant el Tribunal Constitucional dos incidents d'execució més de sentència per anul·lar els acords del Parlament que reivindiquen la «legitimitat de la desobediència civil i institucional» i que avisi la Generalitat que pot incórrer en un delicte i «acabar en el Codi Penal» si no actua, va informar la vicepresidenta del Govern en funcions, Carmen Calvo, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, en la qual va remarcar que les resolucions que va aprovar el Parlament el 26 de setembre passsat i publicades el 4 d'octubre «en absolut es corresponen amb la nostra legalitat constitucional».

L'executiu espanyol reclama al Tribunal Constitucional que apliqui l'article 161.2 de la Constitució, de manera que les resolucions quedin automàticament suspeses en el moment en què els magistrats admetin a tràmit l'escrit, encara que no entrin al fons de la qüestió.

Aquell dia, la cambra catalana va donar llum verd a una resolució en la qual reclamava la «legitimitat de la desobediència civil i institucional» per defensar «drets civils, polítics i socials» i una altra resposta institucional a la sentència del procés que passi per «l'exercici del dret a l'autodeterminació» i per reclamar una «amnistia» si hi ha condemnes.

Unes decisions sobre les quals, va recordar, el TC ja ha dictat sentències «que diuen clarament» que són constitutives de delicte perquè tenen a veure amb «plantejaments que debaten sobre el dret a l'autodeterminació, que no existeix òbviament en el nostre model constitucional i impulsen a la desobediència institucional».

La nova petició del Govern, va afegir, «afecta de manera important» l'Executiu català, atès que reclama que «s'adverteixi i es recordi» que «pot acabar òbviament en el mateix Codi Penal» per aquests delictes en els quals es poden incórrer. Unes «situacions que ningú vol, que no volem i que per tots els mitjans hem d'anticipar-nos-hi», va remarcar.

Aquests dos nous incidents d'execució se sumen als anunciats la setmana passada contra altres resolucions del Parlament, però no fan referència a la resolució en la qual aquell mateix 26 de setembre va demanar la «retirada» dels efectius de la Guàrdia Civil que es troben a Catalunya.


Posició «inacceptable»

Calvo va explicar que aquest acord no és recurrible perquè la sortida de la Guàrdia Civil de Catalunya és una «posició tan inacceptable, inassumible», i no és res més que «un desig polític aber-rant». «La sortida de la Guàrdia Civil no està al seu abast, pot estar en el seu desig polític, però no està ni de lluny a l'abast del Parlament de Catalunya, de la mesa ni del Govern de la Generalitat», va concloure, i va afegir que cap d'ells pot «demanar ni fer res contra un cos de les forces de seguretat a tot el territori nacional».

El recurs del Govern espanyol incorpora una petició perquè el Tribunal Constitucional –tal com va fer dijous respecte a altres resolucions impugnades– requereixi personalment la mesa del Parlament.

La novetat, però, és que també ho faci el Govern, a qui demana que es notifiqui «el seu deure d'abstenir-se de tramitar qualsevol nova iniciativa que posi en qüestió la suspensió».

El motiu, segons fonts de la Moncloa, és que les resolucions insten l'Executiu català a actuar, i en aquesta mesura cal advertir-lo, també, que no pot donar compliment al mandat del Parlament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit