12 de octubre de 2019
12.10.2019

El Tribunal Suprem descartarà la rebel·lió consumada en la sentència per l'1-O

Informacions periodístiques publicades pel diari Ara i El País apunten que hi ha unanimitat en la condemna per sedició

11.10.2019 | 23:23
Els líders independentistes, al Tribunal Suprem

Segons avançaven ahir els periodistes Ernesto Ekaizer, al diari Ara, i José Antonio Hernández, al diari El País, el Tribunal Suprem condemnarà per unanimitat els presos independentistes el proper dilluns dia 14 d'octubre per sedició i malversació. Segons aquests mitjans, es descartaria per tant el delicte de rebel·lió consumada. La condemna pels delictes de sedició i malversació podria arribar a sumar, cadascun, fins a 12 anys de presó. També va transcendir que les condemnes seran esglaonades, és a dir, seran més o menys dures en funció del grau d'implicació dels acusats.


El que ve després del Suprem

El Tribunal Suprem és la més alta instància judicial de l'Estat espanyol i, per tant, l'última instància ordinària. Per això, les seves sentències esdevenen fermes en el mateix moment de notificar-se a les parts. En la immensa majoria de casos, les seves sentències resolen recursos presentats contra sentències d'instàncies inferiors, com l'Audiència Nacional, tribunals superiors de justícia autonòmics o audiències provincials. Però en el cas de l'1-O, com que els acusats eren polítics aforats, el Suprem haurà instruït la causa, celebrat el judici i dictat la sentència. Per això, els polítics catalans es van queixar al principi del procediment que no tindrien dret a una segona instància judicial, com la resta de ciutadans.

No obstant això, expliquen diverses fonts jurídiques davant la imminència de la sentència de l'alt tribunal, encara es podria posar un recurs de nul·litat davant del mateix Suprem per alguna vulneració de drets apreciada durant la celebració del judici o la sentència. El més probable, però, és que les defenses, i potser les acusacions, presentin recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s'ha vulnerat algun dret fonamental, principalment el dret a la tutela judicial efectiva o les llibertats de manifestació, opinió, pensament i expressió. Posteriorment, les defenses, no pas les acusacions, podrien recórrer la sentència del TC al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que seria l'última instància, extraordinària i internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook