15 de octubre de 2019
15.10.2019

Advocats de la Catalunya Central qualifiquen la sentència de «política»

Consideren que des d'un punt de vista jurídic el veredicte del Tribunal Suprem és «molt feble»

15.10.2019 | 00:16
Un centenar d'advocats, procuradors i treballadors de Justícia es van concentrar ahir davant dels jutjats de Manresa.

Una «sentència política», així és com la majoria dels set advocats de diferents gabinets jurídics de la Catalunya Central i també que exerceixen en diferents especialitats jurídiques consultats per Regió7 qualifiquen la condemna del Tribunal Suprem (TS) que suma gairebé un segle de presó per a nou líders del procés independentista. A més a més, en una primera anàlisi, a falta d'una lectura a fons d'una sentència que conté gairebé 500 pàgines que preveuen anar fent al llarg dels propers dies, els diferents advocats coincideixen que els fets jutjats en cap cas es poden qualificar de sedició. Per a alguns podria arribar a ser un delicte de desordres públics o de desobediència. També es discuteix si hi ha delicte de malversació, que en aquest cas va associat al delicte de sedició. Per tots aquests motius, els diferents lletrats també consideren que es tracta d'una sentència que jurídicament és «molt feble» i lamenten que no pugui ser recorreguda en instàncies superiors.

Per a l'advocat David Casellas, aquesta «sentència política analitza uns fets però no té més remei que entrar en l'anàlisi política del seu rerefons i per tant ha de valorar qüestions com quines mesures de pressió són acceptable o no» i afirma que amb el veredicte el TS posa «un llindar molt baix». En aquest sentit, el també advocat Jordi Matamala assegura que «pot provocar una criminalització de l'exercici de drets fonamentals com el de manifestació» i afegeix que «és una retrocés democràtic en tota regla» i Caselles alerta que «és una sentència molt perillosa» perquè «l'única manera que pugui continuar exercint-se la manifestació pacífica sense por de represàlies és des de l'anonimat».

Per a l'advocada Montse Rosell es tracta d'una sentència que «de justa en té molt poc» i afegeix que «és absolutament política». En la seva opinió, «si no s'hagués celebrat el judici, hi hauria hagut una sentència en els mateixos termes». En termes similars s'expressa Climent Fernández: «És una sentència política que difícilment resisteix una valoració jurídica».

Per a Fernández «es força la interpretació dels preceptes per justificar un veredicte. La meva crítica és que a partir d'uns fets i una valoració racional de la norma és quan s'ha d'arribar a una sentència, i no a l'inrevés, agafant la foto del resultat i llavors fer l'argumentari». Tot això, diu, ha portat a «fer interpretacions forçades per encaixar els fets en el tipus penals».

D'altra banda, per a Abel Pié, degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, «són unes penes que esperàvem però a mesura que anàvem veient el judici crèiem que podria haver-hi una absolució perquè els fets que volien demostrar no estaven provats». Per fer una sentència condemnatòria, diu Pié, «es fa un relat una mica esbiaixat del que realment vam viure i és un relat una mica dirigit per poder condemnar els líders polítics i els líders socials que han estat empresonats».

Pel que fa als delictes que se'ls atribueixen, cap dels set advocats consultats considera que hi hagi sedició. En aquest sentit, Jesús Alonso Burgos assenyala que «per a mi no hi ha delicte de rebel·lió ni sedició. Podria ser un delicte de desordres públics, que la pena és molt inferior», una qualificació penal que Rosell també creu que podria descriure els fets que ara s'han jutjat.

Per a Matamala «tampoc ha sorprès que el TS no hagi pogut mantenir la rebel·lió, i és que era impossible demostrar que a Catalunya hi havia hagut violència» i recorda que el delicte de sedició a Alemanya fa més de 40 anys que es va eliminar. Una sedició, a més, que, recorda Rosell, «implica alteració de l'ordre públic i el 20-S jo hi vaig ser i en altres manifestacions també i l'alteració de l'ordre públic no l'he vist. Els condemnen per una cosa que no ha passat» perquè durant tot el procés «no hi ha hagut cap alteració ni de forma tumultuosa ni violenta». Respecte a la manifestació del 20 de setembre del 2017, Matamala troba a faltar que «quan descriu l'actitud i declaracions dels senyors Sànchez i Cuixart el dia 20 de setembre del 2017 davant de la conselleria d'Economia no fan ni el més mínim esment a les crides per controlar que la mobilització seguís en tot moment pacífica. I això no ens diran que no està demostrat», sentencia.

Josep Maria Descals assenyala que «no es pot entendre com es condemna a tants anys de presó uns activistes per convocar manifestacions pacífiques i no es pot comprendre, o almenys jo no ho comprenc, com es condemna a tants anys de presó uns polítics que no han organitzat actes que hagin tingut conseqüències que s'hagin de lamentar». També afegeix que es tracta de conductes que «en cap cas estan incloses en els tipus penals vigents».

Per a Descals «es força el dret i es fa el relat previst. S'agafa el relat de la rebel·lió, es va seguint però pel camí, s'ha de descartar la violència i hi posen la sedició quan hem vist actes d'una gravetat infinitament superior als fets de la conselleria d'Economia, com poden coses que han passat en vagues laborals, protestes veïnals, queixes antidesnonaments... en els quals hi hagut coses gravíssimes i no ha passat res, ni tan sols que obrissin diligències».

La malversació


A part del delicte de sedició, quatre dels nou condemnats ho han estat també per un delicte de malversació. Es tracta d'Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa. Per a Montse Rosell, que va exercir d'advocada de Francesc Homs quan se'l va acusar per aquest delicte al Tribunal de Comptes, alerta que «aquí s'ha agafat tot en un sac, i llavors veus com la justícia actua amb molt poca fonamentació i base. Això fa que es tiri endavant un procés i després ens trobem amb fets insòlits com els que estan passant». Així, Rosell destaca que en la denúncia al Tribunal de Comptes a Romeva «se li imputen despeses lligades a l'assistència a una reunió de l'ONU per parlar sobre drets migratoris, o a Artur Mas per anar a una conferència de liberals europeus» i remarca que l'informe sobre aquesta suposada malversació al Tribunal de Comptes no va tenir el vot favorable de magistrats considerats progressistes.

Casellas afegeix que la «condemna per malversació de fons tampoc està justificada i si aquí es van malversar fons públics, ja sabem d'on va venir la malversació, amb un desplegament policial amb uns costos elevadíssims que algun dia s'hauran d'investigar».

Per la seva banda, Burgos prefereix no pronunciar-se sobre la condemna per aquest delicte perquè «és difícil valorar-lo independentment del que digui la sentència sense haver vist la causa. És un delicte que s'ha de provar amb documents, i la documentació que hi ha i que s'hauria de veure és enorme».

En relació amb la condemna a l'expresidenta Parlament, Carme Forcadell -que no ha estat condemnada per rebel·lió ni malversació de fons públics-, Descals afirma que «no es pot entendre com es condemna a tants anys una senyora per haver autoritzat un debat parlamentari» i Burgos hi afegeix que «ella no tenia més remei que permetre el debat perquè els diputats determinen el que es debat. És com si porten al Congrés una votació sobre la pena de mort. Encara que el seu president s'hi oposi, l'ha de permetre». Per aquest motiu, l'advocat assegura que per a l'expresidenta del Parlament català esperava l'absolució. Burgos també avisa que la condemna per haver permès debats al Parlament «a Europa està molt mal vista» i «el Tribunal Europeu dels Drets Humans l'hauria d'absoldre sense ni mirar-s'ho».

La justícia europea


Precisament és en la justícia europea on els advocats tenen més esperances perquè la sentència pugui revertir-se. Tot i això, el cas ha de passar pel Tribunal Constitucional (TC) espanyol, ja que per arribar a instàncies europees com el TEDH cal haver esgotat totes les vies estatals. Per als advocats, el fet que el judici s'hagi celebrat directament al Tribunal Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja és una vulneració dels seus drets perquè se'ls ha privat d'una instància per recórrer la sentència, que seria el Tribunal Suprem, i que podria canviar els que hagués dictaminat el TSJC.

Pel que fa als passos a seguir, ara, explica Casellas, poden presentar un recurs «extraordinari» al TC. Això significa que els fets jutjats com a tal ja no es poden revisar sinó que significa entrar en si s'han respectat o no els drets fonamentals dels ara ja condemnats, cosa que segons els advocats no ha passat.

Justament un dels drets que s'haurien vulnerat, assenyala Rosell, és el «dret a un jutge natural», és a dir que hagi estat el mateix TS el qui ja d'entrada ha jutjat els fets i no el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Un altre exemple que posa i que en la seva opinió és «una irregularitat molt evident és que en els interrogatoris als agents de la Guàrdia Civil no es van poder contrarestar les seves declaracions amb les imatges». En aquest punt, a Matamala el «sobta molt quan ens diu la sentència que de tots els guàrdies civils i policies nacionals que van declarar com a testimonis, cap d'ells s'ha tingut en compte per condemnar els acusats. Aquest fet que pot semblar menor, revesteix una gran transcendència ja que impossibilita poder denunciar els policies i guàrdies civils per fals testimoni» ja que aquest delicte només existeix si serveix per fonamentar una sentència.

Matamala també destaca que hi ha fragments «veritablement recargolats» quan la sentència diu que «el nombre de persones que es van concentrar en aquells centres, les ordres rebudes pels agents de l'autoritat, i la dinàmica d'enfrontaments que va presidir la seva actuació, han imposat en tots ells -policies i ciutadans- una memòria selectiva conscient o inconscient que debilita enormement la càrrega probatòria de cada una d'aquestes fonts de prova [...] Només així s'entén, per exemple, que la versió de molts dels agents quedés llavors en dubte en observar el contingut dels vídeos. L'afirmació que no es va utilitzar les defenses (les porres) va quedar en ocasions desmentida per la realitat de les imatges».

I al final de tot això, Matamala també es pregunta «què hauria passat si fossin agents dels Mossos d'Esquadra els que segons el Tribunal haguessin tingut una memòria tan selectiva?».

Precisament, en aquest sentit, Casellas també denuncia que «es posa al mateix nivell testimonis que van estar tot el dia als col·legis electorals amb els agents de la policia i la guàrdia civil quan tots vam poder veure, i com han vist analistes internacionals, que les declaracions dels agents estaven dirigides i en canvi les dels lesionats no ho estaven. Veure aquesta valoració és decebedor», conclou.

L'advocat també remarca que l'acusació «infundada» per rebel·lió «ha portat gravíssimes conseqüències col·laterals. El relat del cop d'estat s'ha mantingut durant dos anys i això ha alterat majories parlamentàries, ha impedit que es poguessin presentar a investidures presidents de la Generalitat, que s'agafessin actes de diputat, ha afectat drets de tots, tant dels que han votat aquestes representants com dels que no».

Casellas llança també una important crítica a la fiscalia: «ha demostrat que no és fiable. Ens ha fallat a tots perquè durant dos anys ha mantingut una acusació infundada per incidir políticament en les decisions de la ciutadania i per això tots en som perjudicats».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit