15 de octubre de 2019
15.10.2019

Els condemnats podran obtenir directament el tercer grau

El Tribunal Suprem rebutja que els sentenciats hagin de complir la meitat de la pena per poder accedir a beneficis penitenciaris

15.10.2019 | 00:15
Acció de protesta i de solidaritat amb els presos ahir al vespre davant la presó de Lledoners

La sentència del Suprem ha rebutjat la petició de la Fiscalia perquè els condemnats a presó hagin de complir la meitat de la pena per poder ser classificats en tercer grau penitenciari, el que implica sortir de la presó de dilluns a divendres durant el dia i també els caps de setmana complets.

Així, els condemnats podran ser classificats directament en tercer grau si així ho decideix l'administració penitenciària catalana. Segons la llei orgànica penitenciària i el reglament que ho desenvolupa, és competència de Presons, en aquest cas de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, la que té la potestat de decidir com compleixen la seva condemna els penats. El primer pas per a això és que els serveis penitenciaris de la Generalitat rebin la sentència del Tribunal Suprem.

Encara que no hi ha un termini perquè la sentència sigui notificada als centres penitenciaris en què els ara condemnats compleixen presó preventiva, un cop la tinguin sí que tenen un límit de dos mesos per resoldre a quina presó compleixen la pena i en quin grau són classificats inicialment. I aquesta decisió que no té per què ser inamovible, ja que els serveis penitenciaris poden classificar primer en un grau i després revisar l'esmentada catalogació. De fet, cada sis mesos les presons tenen l'obligació d'examinar el règim de classificació de tots els penats, si bé poden fer-ho abans si ho troben convenient. Aquesta decisió no pot ser recorreguda, no així el grau de classificació, tant pel fiscal com pel mateix penat davant del jutge de vigilància penitenciària en primera instància o, si es donés després el cas davant el tribunal sentenciador, és a dir, el Suprem, segons fonts jurídiques consultades.

En qualsevol cas, els centres penitenciaris poden classificar els penats directament en tercer grau, un règim de compliment de les penes més laxa que per als penats catalogats en primer grau o règim tancat, amb mesures de control més estrictes, o en segon grau, el més habitual i considerat règim de compliment ordinari. Això no obstant, el reglament fix com a mesura «excepcional» en el seu article 100.2 la possibilitat de la junta de tractament de fer «més flexible» el model d'execució segons les característiques del penat. La seva aplicació és d'immediata execució, encara que necessita de la posterior validació del jutge de vigilància penitenciària.

Un dels precedents més immediats és el de l'exdirigent de CDC Oriol Pujol, condemnat a dos anys i mig per comissions il·legals en el cas ITV. La Generalitat el va classificar directament en tercer grau, una decisió que va ser recorreguda pel fiscal i revocada judicialment. Pujol va tornar al segon grau, si bé l'administració li va aplicar el 100.2, que, si en seu cas, implica sortides de presó diàries. Encara que la Fiscalia s'hi va oposar, el jutge de vigilància penitenciària va avalar la Generalitat.

Hi ha més opcions com la prevista a l'article 117 i que recentment ha estat aplicada a Iñaki Urdangarin, condemnat a 5 anys i 10 mesos pel cas Noos i classificat en segon grau. Des de fa un mes el jutge li ha autoritzat dues sortides de la presó setmanals per acudir com a voluntari a un centre de discapacitats. Si un penat és classificat en tercer grau, el reglament obre un ventall de diferents possibilitats de compliment. Des de les menys flexibles com les que fixa l'article 82, que suposen, en la majoria dels casos, que el pres compleixi la seva pena en un centre d'inserció social amb sortides diàries però amb l'obligació de dormir a la presó, fins a les previstes en altres preceptes com el 83 o 86. Així, per exemple, existeix la modalitat que el pres pugui complir la seva pena en règim de semillibertat amb sortides del centre tots els caps de setmana o, fins i tot, que directament no dormi a la presó i sigui controlat amb mitjans telemàtics o, ni tan sols amb ells, i només tingui l'obligatorietat de signar cada quinze dies.

Tant si és classificat en segon grau com en tercer grau, un pres pot sol·licitar permisos de sortida quan ha complert una quarta part de la pena. Es pot donar la paradoxa que un pres no tingui permisos de sortida i estigui en tercer grau o, com en el cas d'Urdangarin, que està en segon grau i que gaudeix de sortides de presó que, no obstant això, no són considerades permisos penitenciaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook