Els estudiants van entomar la primera resposta a la resolució del Tribunal Suprem, ahir al matí a Manresa. Un cop es va fer pública oficialment la sentència, mig miler d'alumnes de l'institut Lacetània, la Universitat Politècnica i la FUB, als qual es van afegir posteriorment estudiants d'altres instituts, van tallar l'avinguda de les Bases de Manresa. Va ser una primera acció que posteriorment es va repetir en diferents punts de la ciutat com la Muralla de Sant Domènec i la de Sant Francesc, fins que al migdia es van concentrar a la plaça Major, on hi havia la convocatòria unitària sobiranista.

L'arribada dels estudiants pel carrer Sobrerroca es va fer notar. Amb xiulets i crits de «llibertat» i «independència», van arribar davant l'ajuntament, on ja hi havia gent que els esperava. La plaça va quedar plena de seguida. Hi van assistir 4.500 persones, segons càlculs de l'Ajuntament.

L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va ser l'encarregat de llegir un comunicat de l'equip de govern en el qual va destacar que «definitivament la democràcia a l'Estat espanyol mostra signes inequívocs d'estar tocada de mort. Tornem a dir alt i clar que en democràcia votar no és cap delicte. Les idees no es jutgen. I és per això que reclamem la llibertat de totes les persones preses i exiliades polítiques, perquè no han comès cap delicte».

Al comunicat , interromput en diverses ocasions amb crits de «llibertat», s'assegura que el judici i la sentència «ens han conduït a un estat d'absoluta excepcionalitat», ja que posa de manifest que «l'Estat espanyol actua intentant abolir la pluralitat política» i vulnera la «legitimitat de Catalunya a decidir el seu futur lliurement».

Segons el mateix comunicat del govern municipal, «aquesta sentència no ens atura. Al contrari, ens enforteix com a moviment per debilitar el règim del 78». Al mateix temps va criticar que «l'Estat espanyol ha dimitit de la seva responsabilitat de fer front i donar resposta a les demandes de la ciutadania, per via dialogada i pacífica». Per això «plantem cara a la voluntat repressora de l'Estat espanyol».

Una de les exigències del govern de l'Ajuntament de Manresa va ser reclamar la llibertat immediata de tots els «presos i preses polítiques» i exigir «l'amnistia per a tots ells i elles», així com també per als exiliats i exiliades, com a «reconeixement de l'absència de cap delicte» vinculat a l'1-O.