El jutge Pablo Llarena ha decidit cursar una ordre europea i internacional de detenció i entrega contra l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ara a Bèlgica, pels delictes de sedició i malversació.
Poques hores després que el Tribunal Suprem notifiqués la sentència en la qual condemna a penes d'entre 9 i 13 anys de presó nou líders del procés per sedició, el jutge instructor de la causa, Pablo Llarena, va decidir activar el mecanisme per sol·licitar el lliurament de l'expresident, al qual Alemanya va rebutjar en el seu moment extradir per rebel·lió durant la instrucció del cas. El jutge ha pres aquesta decisió a petició de la Fiscalia, que va remetre un escrit al magistrat en aquest sentit dijous passat davant la imminència de la sentència.
D'aquesta forma, Llarena sol·licita «la crida i cerca i ingrés a la presó» de Puigdemont a través d'una ordre estatal, europea i internacional de detenció i entrega contra ell, que mai no ha arribat a seure al banc dels acusats en marxar de Catalunya l'octubre del 2017. En el mateix document, Llarena deixa sense efecte la suspensió com a diputats que va decretar contra Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, també a Bèlgica, sustentada en el fet que estaven processats en ferm per rebel·lió.
La decisió del tribunal del procés de condemnar nou líders independentistes per sedició i no rebel·lió té, segons Llarena, «una indubtable incidència respecte al pronòstic de responsabilitat atribuïble als fugats», per la qual cosa acorda remetre a la mesa del Parlament l'aixecament de la suspensió d'aquests dos processats. Precisament, el jutge argumenta la seva nova petició d'entrega de Puigdemont en les condemnes imposades pel Suprem, que poden comportar segons el seu parer que els «pròfugs busquin reforçar la seva fugida refugiant-se en països que no formin part de la Unió Europea».
«Els indicis racionals de criminalitat» que pesaven contra Puigdemont en la instrucció «no només persisteixen, sinó que compten avui amb una sentència que opera com a element de reforç respecte al pronòstic de responsabilitat del fugit», diu Llarena. Segons el jutge instructor, la sentència «parteix dels fets» que ell va imputar als processats en la seva ordre de processament, «la qual cosa es reforça amb una significativa proximitat entre l'aportació concreta atribuïda al condemnat Oriol Junqueras (sobre el qual ha recaigut la pena més gran) i al processat en rebel·lia Carles Puigdemont».
A més, segons Llarena, la sentència «posa fi a les discrepàncies entre els delictes de rebel·lió, sedició o desobediència»(aquesta assumida únicament per les defenses) i decanta la balança en la sedició, delicte al costat del de malversació pel qual reclama Puigdemont.
Llarena recorda que a la Unió Europea regeix «el principi de confiança» en el funcionament dels tribunals d'altres països i es disposa d'un procediment judicial simplificat «que facilita el lliurament dels presumptes delinqüents que s'estableixin en el ter-ritori d'un Estat membre diferent d'aquell en el qual van cometre el delicte».
Llarena va retirar fa mesos l'euroordre que pesava contra Puigdemont i altres exconsellers després que el tribunal regional de Schleswig-Holstein rebutgés lliurar l'expresident per rebel·lió i només admetés malversació, una línia vermella per a Llarena, que ho va rebutjar del tot.
L'euroordre ja és a Bèlgica
Bèlgica ja va rebre ahir l'euroordre de detenció contra Puigdemont, segons van confirmar fonts de la fiscalia federal belga, que haurà de decidir si s'encarrega del cas o el deriva a la fiscalia de Brussel·les. Puigdemont col·laborarà amb la Justícia belga i no s'amagarà, segons el seu advocat a Bèlgica, Paul Bekaert. «Parlarem amb el fiscal i el meu client, si és convocat a anar davant del jutge, no s'amagarà. Col·laborarà amb la Justícia belga. Confia en la Justícia belga, aquesta és la raó per la qual és a Brussel·les», va dir Bekaert.
Per lliurar Puigdemont a Espanya és imprescindible que els delictes pels quals se'l persegueix siguin també accions penades per la legislació belga, cosa que en termes jurídics es coneix com a doble incriminació, alhora que el jutge ha de valorar si hi ha perill de vulneració dels drets del detingut si escau la seva entrega, ha explicat Bekaert. L'advocat no va voler pronunciar-se sobre si existeix doble incriminació, especialment en el cas del delicte de sedició, per haver d'estudiar la qüestió. Encara que el tribunal decideixi el lliurament de Puigdemont, aquesta pot ser recorreguda davant un tribunal d'apel·lació i, si aquest li dona la raó, també en cassació. Aquesta cort pot després enviar l'assumpte a un nou tribunal, segons Bekaert, de manera que el cas podria demorar-se mesos.
«Repressió i venjança»
Carles Puigdemont va considerar ahir que la sentència del Tribunal Suprem confirma una estratègia de «repressió» i «venjança». «La sentència del Tribunal Suprem contra membres del Govern, el Parlament i les entitats socials més importants de Catalunya confirma l'estratègia de la repressió i la venjança contra tots els ciutadans i ciutadanes que han buscat la via de la democràcia per fer possible la seva voluntat», va dir Puigdemont en una roda de premsa a Brussel·les.
La sentència, va afirmar, «condemna més de dos milions de persones que van fer possible el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017», declarat il·legal per la justícia espanyola.
Puigdemont va cridar a la mobilització no violenta, va insistir que no es pot acceptar «com a catalans ni com a europeus» l'«statu quo regressiu» i va instar a donar una «resposta sonora» a la sentència a les eleccions generals del pròxim 10 de novembre. «Hem de mobilitzar-nos i fer sentir la nostra veu. Hi ha moltes maneres i totes han de ser democràtiques i no violentes, com sempre (...) i convertir les eleccions en una mostra massiva de rebuig», va afirmar l'expresident català.
L'expresident Puigdemont va carregar, a més, contra l'actitud d'Europa, a la qual acusa de «callar» davant la «violència» exercida durant la jornada de l'1 d'octubre del 2017 «contra un poble que havia sortit a votar».
