15 de octubre de 2019
15.10.2019

Tsunami Democràtic: què és i qui hi ha al darrere?

La plataforma, des de l'anonimat, s'ha posat al capdavant de les protestes contra la sentència del procés

15.10.2019 | 18:46
Milers de persones concentrades a l'aeroport del Prat, convocades per Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic s'ha convertit en les darreres hores en un dels principals agitadors del moviment independentista. Aquesta nova plataforma de mobilització va aconseguir concentrar milers de persones aquest dilluns a l'aeroport del Prat. La seva irrupció en escena per liderar les protestes contra la sentència del procés des d'una estructura secreta que utilitza les xarxes socials per canalitzar les instruccions als seus seguidors ha sorprès el Govern Espanyol. El propi ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, ja ha reconegut que estan intentant esbrinar qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic.

El col·lapse als accessos a l'aeroport del Prat, poques hores després de conèixer-se les condemnes, va ser planificat per aquesta plataforma promoguda a través d'un canal de Telegram i Twitter, després d'haver convocat la gent a concentrar-se al centre de Barcelona a l'espera d'unes indicacions que van arribar a la una del migdia.

La seva aparició, entre crides constants a la mobilització "pacífica", busca eclipsar el protagonisme que han tingut durant els últims mesos els Comitès de Defensa de la República (CDR), que amb la seva estructura anarquitzant i reticent a supeditar-se a estratègies institucionals ha incomodat l'independentisme oficial, per por que les seves accions esquerdin el relat de la no-violència.

L'origen de Tsunami Democràtic

El 2 de setembre, sense avisar, va aparèixer un nou compte a Twitter, Tsunami Democràtic, que feia una crida a "recuperar la iniciativa" i a usar la "desobediència civil" i la "no-violència" per respondre a la pròxima sentència del procés.

A l'instant, dirigents de totes les formacions i entitats independentistes es van fer eco del perfil, donant-li notorietat.

Durant els dies següents, van impulsar diverses accions per donar-se a conèixer: centenars dels seus activistes van penjar cartells per tot Catalunya, van ocupar diverses oficines d'entitats bancàries que segons el seu parer "financen la repressió" i van crear un caldo de cultiu per posicionar-se com un actor que s'ha de tenir en compte en els propers mesos.

El secretisme amb el qual treballa emula en la forma l'anomenat "Estat Major" del procés, que, sota la batuta de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras i amb la col·laboració de dirigents independentistes i perfils externs de màxima confiança, va organitzar el referèndum de l'1-O.

Qui hi ha darrere de Tsunami Democràtic?


"Acabarem sabent qui està darrere d'aquests moviments del Tsunami Democràtic", ha assegurat el ministre Grande Marlaska. Interior ja investiga aquest moviment.

No té portaveus o dirigents visibles, un tret que comparteixen amb els CDR, encara que a diferència d'aquests grups no funcionen com una suma de nuclis amb capacitat d'acció descentralitzada, sinó a partir d'una matriu que elabora estratègies i dosifica els seus missatges.

No volen tenir líders identificables que puguin acabar pagant les protestes al carrer amb un procés judicial com el que ha costat una condemna de nou anys de presó i nou d'inhabilitació a l'exlíder de l'ANC Jordi Sànchez i al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per un delicte de sedició per la "contribució necessària" de les seves entitats en el procés.

La primera persona que va fer servir l'expressió "tsunami democràtic" va ser, davant del Tribunal Suprem, el propi Cuixart; la seva defensa de la via de la desobediència civil no violenta és també l'eix que inspira les apel·lacions de la plataforma.

El missatge


El Tsunami Democràtic resumeix les seves reivindicacions en "drets, llibertat i autodeterminació". La seva idea és promoure, de forma intermitent, accions de "desobediència civil" des d'una perspectiva "no violenta".

A la seva pàgina web disposen d'un manual amb "directrius de la no-violència" que, avisen, han de ser acceptades per tots els participants en les mobilitzacions de la plataforma.

Entre altres coses, demanen no "maltractar" l'oponent com si fos un "enemic", no usar la violència sota cap concepte, ni tan sols si algú se sent atacat, i reconèixer que "ningú té tota la raó".

Com a referents, assenyalen a moviments com el de les sufragistes, vagues obreres com la de 'la Canadenca', la "marxa de la sal" de Gandhi a la l'Índia o les campanyes de resistència civil per lluitar contra la segregació racial als Estats Units.

Com es transmet la informació?


En els primers passos, Twitter i Telegram han estat les seves principals vies de comunicació amb la ciutadania. Entre aquestes dues xarxes socials, sumen més de 400.000 seguidors.

Per coordinar les pròximes mobilitzacions han llançat una aplicació mòbil singular: no es pot trobar a les centrals de descàrrega d'aplicacions usuals i, per accedir al seu contingut, fa falta escanejar un codi QR "de confiança".

En usar aquest sistema, Tsunami vol esquivar possibles vetos a les 'app store' comunes, així com dificultar la clausura de l'aplicació per part de les autoritats.

A nivell intern, a l'hora de planificar les accions, funcionen com un motor en el que cada peça sap quina és la seva tasca i es coordina amb les altres, treballant en compartiments estancs i intentant protegir el màxim la identitat dels seus components, fins i tot entre ells.

Al zel amb el qual tracten les seves comunicacions se suma una estudiada posada en escena: en les seves primeres accions els activistes van usar màscares i les instruccions per respondre a la sentència es van donar de forma escalonada, per evitar que els cossos de seguretat frustressin els seus plans.

A més, en no avançar les convocatòries, reforcen el factor sorpresa i el missatge de què poden aparèixer en qualsevol moment a qualsevol lloc.

Hi ha relació entre el Tsunami i els CDR?


La iniciativa de Tsunami Democràtic 'competeix' aquests dies amb els CDR per capitalitzar les protestes contra la sentència del procés.

Els seus impulsors pretenen donar a les mobilitzacions un to més contundent que les manifestacions de l'ANC i Òmnium Cultural, però evitant imatges de violència i els xocs que sovint han protagonitzat els CDR amb els cossos policials.

Els xocs, no obstant això, van tornar a reproduir-se ahir dilluns a l'aeroport, encara que cap a les 21.45 hores el Tsunami va donar per desconvocada la mobilització i va emplaçar els seus seguidors a replegar-se i guardar-se per a futures accions, després que els agents s'haguessin vist desbordats en diversos moments.

La imatge que projecten és la de restar protagonisme als grups radicals i liderar les protestes, si bé hi ha qui considera que els CDR - a l'ull de l'huracà després de les detencions de nou dels seus membres practicades per la Guàrdia Civil, que va confiscar material explosiu - estan dins i són els que dirigeixen indirectament aquesta plataforma.

També intenten implicar molts col·lectius, des de sindicats d'estudiants o associacions de tota mena, en una estratègia diferent de la dels CDR, animant a acudir a les mobilitzacions amb la cara descoberta.

La posició dels partits respecte Tsunami Democràtic


En un primer moment dirigents dels partits independentistes van compartir el perfil de Tsunami i, ahir, dirigents de JxCat i ERC, a més de la CUP, es van sumar a les apel·lacions a la mobilització a l'aeroport - a la recerca d'un "efecte Hong Kong"-, unes protestes que ha avalat el president de la Generalitat, Quim Torra, malgrat els xocs entre Mossos d'Esquadra i manifestants.

La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha destacat que "hi va haver milers de persones a l'aeroport que van protestar, van alterar el funcionament normal d'una infraestructura importantíssima i estratègica de país, però ho van fer cívicament i pacífica" i només hi va haver, ha dit, "conflictes minoritaris".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit