Malgrat la fermesa d'una sentència que té el suport unànime de set magistrats del Tribunal Suprem, les defenses exploren fins a l'última escletxa per forçar la revisió de la condemna, en una batalla judicial que s'intueix que durarà anys i en la qual Estrasburg pot tenir l'última paraula.
No hi pot haver recurs contra la sentència del Suprem, però algunes de les defenses sospesen provocar la seva revisió a través de l'anomenat «incident de nul·litat», que permetria deixar sense efecte la condemna en el cas que l'alt tribunal hi apreciés una vulneració de drets fonamentals.
L'incident de nul·litat el resoldria la mateixa sala que va jutjar el cas, però els advocats s'ho plantegen com un tràmit per assegurar-se l'accés al Tribunal Constitucional, la doctrina del qual exigeix esgotar la via judicial per sol·licitar l'empara. El Suprem pot despatxar l'incident amb una inadmissió a tràmit o entrar en el fons de l'assumpte, després d'escoltar els arguments de les parts, amb la qual cosa la decisió de si anul·la la seva pròpia sentència podria tardar un parell de mesos.
L'empara del Constitucional
Concebuda com una via excepcional davant vulneracions de llibertats i drets fonamentals, el TC tindrà oportunitat de revisar la sentència del procés a través dels recursos d'empara, peatge indispensable per arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Sense límit temporal per resoldre i sense que les causes amb pres hagin de ser considerades prioritàries, la sentència del TC sobre el procés podria demorar-se, enredat en les deliberacions entre magistrats, ben bé un o dos anys, cosa que al seu torn encallaria el camí a Europa. Mentre resol la demanda d'empara, el TC té potestat per suspendre les penes de presó imposades, si així ho sol·liciten les defenses, encara que només n'hi ha precedents en els casos de condemnes lleus, al voltant dels tres anys de presó.
La justícia europea
Les defenses confien en la justícia europea com a autoritat encarregada de vetllar per la garantia dels drets humans i llibertats reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans, signat pels 47 estats membres del Consell d'Europa. L'abast de les decisions del Tribunal Europeu de Drets Humans és, però, limitat. No és competent per revocar ni esmenar sentències: si estima que hi ha hagut una violació de drets humans, pot fixar indemnitzacions per a les víctimes o obrir la porta a la revisió de condemnes al país demandat.
Dues són les principals vulneracions que les defenses estudien per esgrimir davant Estrasburg: el dret a un judici just i les llibertats d'expressió, reunió i associació que creuen que empararien les mobilitzacions de la tardor del 2017. Partint de principi conegut en el dret internacional com fair trial (judici just), els advocats volen denunciar irregularitats en el transcurs de la causa del procés, des de presons preventives abusives o arbitrarietats en designar el tribunal jutjador fins al veto del Suprem que s'exhibissin els vídeos de l'1-O durant els interrogatoris del judici.
