Indignació. Tanta que milers de persones pensaven que era suficient per col-lapsar l'aeroport del Prat. La d'ahir va ser una concentració singular i que tenia com a finalitat parar el funcionament d'una de les principals infraestructures del país, l'aeroport. Les imatges que va deixar ahir aquesta mobilització van ser inèdites i mai abans s'havien vist en les manifestacions que s'han fet per impulsar el Procés.

Per començar no va ser una concentració que tingués una hora marcada, i al llarg de la tarda, i al vespre, es veia constantment milers de persones que anaven i marxaven del lloc de la protesta. Ho feien per la carretera d'accés a la T1 i, per tant, el col-lapse circulatori va estat garantit. Els cotxes estaven aturats a la carretera i era impossible circular.

En els combois de la línia 9 del Metro de Barcelona, que connecta la capital catalana i l'aeroport, no hi cabia ni una agulla ahir a les 3 de la tarda, i a l'estació del Prat hi pujaven, a part de gent que s'hi desplaçava a protestar, personal de les línies aèries. «Diuen que tot està col-lapsat i han cancel·lat vols. Tal com pinta la situació potser tancaran l'aeroport», deia una noia amb l'uniforme de Vueling a un company, mentre molts dels passatgers del metro baixaven a les estacions que hi ha abans de les terminals aeroportuàries perquè a les xarxes socials havien llegit que a la T1 i la T2 la policia només deixava passar els qui tenien un bitllet d'avió. La resta del recorregut el van fer a peu. Els centenars de persones que sortien del metro s'unien a la riuada de milers d'indignats que també es desplaçaven a peu, arribats des d'altres punts, en direcció a la T1.

Els vehicles de la C-31 estaven aturats i als voltants de l'aeroport la gent es barrejava amb els vehicles. A part de manifestants hi havia qui havia d'agafar vols i es veien desenes de persones amb maletes que anaven a peu a l'aeroport perquè els va resultar impossible continuar el trajecte amb taxi, o no havien pogut agafar algun mitjà públic de transport.

A l'aeroport, tensió, molta tensió. Els concentrats van recuperar els lemes d'altres mobilitzacions, «els carrers seran sempre nostres» i «llibertat presos polítics», amb la sensació que els antiavalots, que custodiaven les entrades a les instal·lacions, podien carregar en qualsevol moment. Fins al vespre va haver-hi algunes càrregues i cops de porra, però no van ser especialment dures. Eren reaccions al llançament d'alguns objectes i l'intent de deixar una distància entre el lloc de la protesta i l'accés principal. La immensa majoria dels concentrats van mantenir una actitud pacífica, tot i que era evident, amb proclames i els càntics del Segadors i l'Estaca, que estaven indignats. Molt.

Una concentració atípica, també, perquè alguns concentrats s'ho miraven des de les diferents plantes del pàrquing principal de la T1. Alguns barraven els accessos amb els carros per portar les maletes, i els agents de la policia els apartaven amb violència i, això, provocava corredisses a l'interior del pàrquing. Els concentrats eren majoritàriament joves, tot i que hi havia gent de totes les edats.

Els que concentrats que no estaven a la primera línia de la concentració sentien com els en els moments més tensos la policia disparava bales de goma i, de tant en tant, a les immediacions del lloc de la manifestació es veien ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques per atendre a ferits de les càrregues.

Al vespre, molts manifestants van decidir tornar cap a casa i es trobaven que per la carretera venia més gent, amb la intenció d'estar unes hores protestant a la T1. Alguns dels que arribaven al vespre comentaven que no havien pogut desplaçar-se abans a l'aeroport.

Abans de les 10 de la nit, Tsunami Democràtic va desconvocar la concentració, quan encara hi havia centenars de persones protestant i amb la determinació de quedar-se.