No hi ha cap absolució. El Tribunal Suprem ha decidit condemnat tots els líders independentistes del procés, inclosos els dos Jordis i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per delictes de sedició i malversació. La pena més alta és per a Oriol Junqueras, exvicepresident del Govern, penat amb 13 anys de presó. Només tres dels seus exconsellers evitaran la presó. Tots ells estan inhabilitats pels mateixos anys que la condemna. La suma de totes les penes s'enfila fins als 99 anys i mig de presó. Podrien obtenir el tercer grau un cop complertes 2/3 parts de la condemna.

Aquestes són les condemnes per a cada un dels líders independentistes:

  • Oriol Junqueras: 13 anys per a l'exvicepresident del Govern pels delictes de sedició i malversació.
  • Jordi Turull: 12 anys pels delictes de sedició i malversació.
  • Raül Romeva: 12 anys pels delictes de sedició i malversació.
  • Dolors Bassa: 12 anys pels delictes de sedició i malversació.
  • Carme Forcadell: 11,5 anys per a l'expresidenta del Parlament per sedició.
  • Joaquim Forn: 10,5 anys per sedició.
  • Josep Rull: 10,5 anys per sedició.
  • Jordi Cuixart: 9 anys per sedició.
  • Jordi Sànchez: 9 anys per sedició.
  • Carles Mundó: condemnat per desobediència a una multa de 60.000 euros.
  • Meritxell Borràs: condemnat per desobediència a una multa de 60.000 euros.
  • Santi Vila: condemnat per desobediència a una multa de 60.000 euros.

Els presos podrien obtenir el tercer grau un cop complertes 2/3 parts de la condemna

El degà de l'il·lustre Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, explica a aquest diari que els presos independentistes condemnats podrien obtenir el tercer grau un cop complertes 2/3 parts de la condemna. Aquest és el procés habitual, tot i que cal analitzar la sentència, segons Pié, per determinar si contempla casos excepcionals que podrien atorgar el tercer grau abans de l'establert al codi penal.

Segons informació emesa aquest matí a Catalunya Ràdio, a Catalunya el sistema penitenciari funciona diferent que a la resta de l'estat espanyol pel que fa al tercer grau. Després d'uns mesos a la presó, la junta de tractament dels diversos centres penitenciaris pot analitzar el comportament dels presos i segons la diagnosi de la junta es pot sol·licitar ja el tercer grau. Aquest tràmit ha de ser aprovat pel departament de Justícia i es pot recórrer davant el jutge en cas de no estar-hi d'acord.

Junqueras, 13 anys de presó perquè va tirar endavant l'1-O tot i les advertències dels Mossos

El Tribunal Suprem considera, en la seva sentència d'aquest dilluns, que Oriol Junqueras és culpable del delicte de sedició, i el condemna a 13 anys de presó, perquè va ser advertit per la cúpula dels Mossos d'Esquadra que hi podria haver violència durant l'1-O i va decidir, juntament amb l'aleshores president, Carles Puigdemont, seguir endavant amb el referèndum d'independència. El tribunal recorda que Junqueras, tot i només respondre a la seva defensa, va admetre que l'objectiu de les 'lleis de desconnexió' i el referèndum era aconseguir una Catalunya independent, malgrat reivindicar-me la legitimitat. Així, destaca el seu paper en el procés que va "conduir a la inobservança de les lleis i el contumaç menyspreu a les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". En aquest sentit, a banda del seu paper com a vicepresident, la sala remarca el seu lideratge, reconegut per molts processats i testimonis, per ser també president d'ERC.

Romeva va jugar "un paper fonamental" per "legitimar el referèndum internacionalment" i "neutralitzar" l'Estat

El Tribunal Suprem (TS) atribueix a l'exconseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, un "paper fonamental" per "legitimar el referèndum internacionalment" i "neutralitzar la capacitat de les autoritats governamentals i judicials" de l'estat espanyol. La sentència de l'1-O condemna Romeva a una pena de 12 anys de presó i els mateixos d'inhabilitació absoluta per un delicte de sedició en concurs amb el de malversació (aquest darrer, agreujat pel què fa a la quantia). L'argumentari de la sentència subratlla que l'exconseller "va assumir l'estratègia exterior del Govern", essent coneixedor que "promovia la creació d'una legalitat paral·lela" i que "va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no recolzaven el referèndum". Pel què fa a la malversació, el TS dona per provat que part del pressupost del seu Departament, "que al 2017 es va elevar a 35 MEUR", es va destinar a finançar l'1-O.

Nou anys per als 'Jordis' perquè van instar a impedir per la força l'actuació judicial

La condemna de nou anys de presó i nou d'inhabilitació per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es justifica, segons el Suprem, perquè "el que va passar l'1 d'octubre no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana. Si hagués estat això no hi hauria reacció penal. Va ser un aixecament tumultuari encoratjat per l'acusat --Cuixart--, entre moltes altres persones, per convertir en paper mullat --amb l'ús de vies de fet i força física-- unes decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Sobre Jordi Cuixart, els magistrats diuen: "Podem dibuixar la seva responsabilitat, que no defuig, dissimula ni amaga, arribant a verbalitzar la seva decidida voluntat de seguir ajustant la seva conducta a aquestes pautes --"ho tornarem a fer"--, en la multitudinària oposició exercida davant a les forces i cossos de seguretat, tant estatals com autonòmiques".

Descartada la malversació de Vila, Mundó i Borràs perquè van ordenar no desviar fons dels seus departaments

El Tribunal Suprem descarta el delicte de malversació en el cas dels exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs perquè van donar "ordres específiques" per no desviar fons dels seus departaments per realitzar el referèndum de l'1 d'octubre. "I aquesta és la diferència respecte als altres membres del Govern que sí que seran condemnats per aquest delicte", conclou el tribunal, que remarca que altres consellers, en canvi, sí que van executar "actes concrets de dispendi econòmic, que no era una altra cosa que la genuïna expressió de la seva deslleialtat". El Suprem els condemna a una multa de 60.000 euros per desobediència perquè van signar el decret de convocatòria del referèndum i van ignorar els requeriments del Tribunal Constitucional sobre les conseqüències penals que això comportava.