La intenció era passar per davant de la caserna de la Guàrdia Civil de Guàrdia CivilManresa com en anteriors manifestacions, però dues furgonetes dels Mossos aparcades de través a l'alçada del carrer del Dibuixant Joan Vilanova ho van impedir. Això va encendre els ànims d'alguns manifestants, i es van generar un parell de moments de tensió que no van anar més enllà d'unes quantes empentes, algun cop de porra per part dels agents i una bona colla d'insults.
Unes 8.000 persones, segons càlculs dels Mossos, van participar, ahir, a la manifestació convocada per Òmnium, la part de la plaça de Sant Domènec, i els CDR, la que va portar la gentada en dues columnes cap a la Guàrdia Civil i cap a la Policia Nacional. L'objectiu, mostrar el seu rebuig per la sentència contra els presos independentistes.
La concentració va començar a 2/4 de 8 del vespre, si bé una estona abans Sant Domènec ja estava ple, i va acabar a pocs minuts de 2/4 d'11 de la nit, quan es va desfer el cordó policial que en tot moment va controlar que la gent no pogués ni tan sols a acostar-se a la caserna de la carretera de Cardona, de l'interior de la qual, quan rere el cordó quedava un centenar llarg de persones que es resistien a marxar, en van sortir i marxar en direcció sortida ciutat fins a deu vehicles del cos militar.
{C}{C}{C}{C}
A la plaça de Sant Domènec, on la Policia Local va calcular que s'havien aplegat unes 6.000 persones, que també omplien una part de la Muralla, el lema va ser «Reincidència!». Ho deien les cartolines que es van repartir, mentre que una pancarta deia «Ho tornarem a fer. Manifestar-nos. Expressar-nos. Mobilitzar-nos. Votar». A primera fila, es van aixecar fotos dels empresonats i exiliats. Seguidament, Llorenç Planas, Aina Font i Jordi Corrons van llegir tres manifestos que van coincidir en el missatge, segons el qual la sentència no només ataca els independentistes sinó que el que pretén és atemorir la societat civil perquè renuncïi als seus drets. «No se'n sortiran», va cridar Planas micròfon en mà.
Abans de la lectura del manifest unitari d'Òmnium a càrrec de Font, Imma i Àngels Serra van interpretar el Què volen aquesta gent? de Maria del Mar Bonet. El manifest conjunt declara que «la sentència només busca venjança». Hi va haver crits d'«independència», el cant dels Segadors i les paraules de Corrons, president de l'entitat al Bages-Moianès, insistint que la sentència «és l'atac més important als drets fonamentals que hem vist en democràcia».
Amb la concentració desconvocada per Òmnium des del remolc que va fer d'escenari, hi va haver uns moments de desconcert fins que la gent va saber on anar.
Al carrer del Bruc amb el de Barcelona, la gentada es va dividir per continuar cap a la caserna, per una banda, i cap a la Policia Nacional, per l'altra. Custodiat per efectius dels Mossos, en aquest darrer punt també hi va haver moments de tensió quan algú va tirar globus de colors a la façana i la força de la gent empenyia els assistents cap a la comissaria. No va augmentar. A les 9 es va desconvocar i els efectius es van traslladar a la caserna, on hi havia més gent i on es van afegir dos vehicles més per protegir-la, i els agents, entre Mossos -ARRO i Mossos convencionals, entre els quals el cap del cos a la Catalunya Central, Josep Lluís Rossell- i Policia Local, van superar la vintena.
Carrers tallats, multitud de proclames -entre les quals la que vaticinava que «aquest edifici [referint-se a la caserna] serà una biblioteca», «serà una discoteca» i «serà habitatge social»; un taüt pintat amb les lletres «RIP Justícia» col·locat damunt d'un cotxe dels Mossos que va generar aplaudiments, i, cap al final de la nit, quan ja havia marxat molta gent, el llançament de llaunes, un globus amb pintura, una pedra i boles de paper volant pels aires, inclòs algun avió de paper, van acomiadar una jornada especialment llarga i intensa.
El manifest sencer d'Òmnium
AUTODETERMINACIÓ I LLIBERTAT. PROU REPRESSIÓ
Bona nit a tothom. Gràcies per ser aquí una vegada més. Sobretot en moments com aquest.Avui, quan aviat farà dos anys de l’empresonament dels presos polítics, hem conegut la sentència del Judici a la democràcia i a l’autodeterminació. Una sentència dura, injusta i que només busca venjança. El Tribunal Suprem condemnant-lo a ells i elles, condemna els drets fonamentals de totes i tots nosaltres. Presó per reivindicar el dret a vot, presó per manifestar-se pacíficament, presó per exercir la llibertat d’expressió. En definitiva, presó per exercir els drets i les llibertats que ara han condemnat amb aquesta sentència que és un càstig a persones innocents.És la seva venjança al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. El dia que recordarem sempre. Vam sortir al carrer malgrat les amenaces i la repressió. I l’Estat espanyol va ensenyar la seva cara més fosca, amb la brutalitat policial com a resposta a l'exercici d'un dret humà. Dos anys després, els poders de l’Estat encara no han condemnat la violència i es neguen a investigar-ho. En canvi, els que ara han estat condemnats són aquells que pacíficament van fer possible que 2,3 milions de persones exercíssim lliurement el nostre dret a votar sobre la independència del nostre país. El Tribunal Suprem ha condemnat a aquests nou homes i dones demòcrates a 100 anys de presó. Un total de 99 anys i mig tancats per defensar els drets fonamentals! Però han de saber, que l’1 d’Octubre vam ser més de dos milions de catalanes i catalans les que vam desobeir col·lectivament, les que vam obeir els drets fonamentals! Ni les amenaces, ni la repressió, ni la violència, ni els empresonaments injustos faran desaparèixer el nostre anhel de llibertat.
Una sentència dura, injusta i que només busca venjança
És la seva venjança al referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre
La maquinària repressiva de l’Estat no té aturador, però la nostra voluntat de seguir endavant tampoc Davant d’aquells que ens volen violents, serenor i tranquil·litat. No caurem en provocacions. Seguirem fins a la plena llibertat!
{C}{C}{C}{C}
