El president de la Generalitat, Quim Torra, va proposar ahir al Parlament exercir el dret a l'autodeterminació «aquesta legislatura», un plantejament que va agafar de sorpresa ERC, perquè ho desconeixia, i del qual va mostrar els seus recels perquè rebutja posar terminis a una votació.

Torra va comparèixer ahir al ple del Parlament per donar resposta a la sentència del procés i va escoltar les peticions de dimissió per part de Ciutadans, PSC-Units, comuns i PPC, en un moment de tensió a Catalunya després de dues nits de forts aldarulls a Barcelona entre grups independentistes radicals i els Mossos d'Esquadra.

Si bé el president català va fer una crida «a la calma i la serenitat» als carrers per rebaixar l'escalada de violència, en el mateix discurs va llançar una proposta que va augmentar la tensió política amb els seus socis de Govern. Com a resposta a la sentència, Torra proposa un acord entre partits i entitats per reclamar l'«amnistia» dels polítics presos, defensar els «drets polítics i civils» i exercir el dret a l'autodeterminació, amb el polèmic afegit de fer-ho «aquesta legislatura».

«Tenim un deure immens: fixar les vies per concretar l'exercici del dret a l'autodeterminació en el termini més breu possible i, en el marc d'aquest acord nacional, jo defensaré que en aquesta legislatura s'acabi tornant a exercir el dret a l'autodeterminació», va dir.

Fonts de l'entorn del president van precisar que votar no necessàriament significa un nou referèndum unilateral, sinó que podria passar per unes eleccions plantejades en clau «plebiscitària».

En qualsevol cas, la proposta de Torra va generar malestar i inquietud a les files d'ERC, que, segons les fonts consultades, desconeixia que hi hauria aquest anunci en el ple. Les mateixes fonts van assegurar que Torra no havia compartit la proposta amb els seus propis consellers, ni tan sols amb el vicepresident del Govern i coordinador d'ERC, Pere Aragonès. De fet, durant el ple, el president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, es va desmarcar de Torra i va advertir que «no és el moment de posar dates» a l'exercici de l'autodeterminació, encara que va dir que el seu partit «valorarà» la proposta. Fins i tot des de la CUP, a través d'unes declaracions de la diputada Natàlia Sànchez, van sostenir que és «arriscat i poc útil» marcar «dates» per exercir l'autodeterminació.

Fonts de l'entorn del president va indicar que, a més de la reunió oficial de dimarts, dimecres hi va haver una reunió discreta de Torra amb els consellers per comentar les línies generals del discurs al Parlament. Entre elles, no estava la proposta d'exercir l'autodeterminació aquesta legislatura, segons fonts republicanes. De la seva banda, fonts del grup parlamentari de JxCat van admetre que també desconeixien la proposta i van explicar que demanaran una reunió a Torra i a l'expresident Carles Puigdemont per tenir tots els detalls, si bé defensen que el president de la Generalitat tenia tot el seu dret a no explicar-la per endavant. Al final de la sessió, Torra i Aragonès es van reunir a la zona de despatxos institucionals per abordar l'assumpte, amb la presència de la consellera de Presidència, Meritxell Budó (JxCat). Segons fonts d'ERC, Aragonès va expressar a Torra el «malestar» i la «inquietud» del seu partit per no conèixer prèviament que plantejaria una proposta sobre l'autodeterminació.

D'altra banda, després dels aldarulls de les últimes nits, Torra va anunciar en el ple que «s'haurà d'investigar fins al fons per saber qui hi ha darrere dels incidents» i va demanar fer «autocrítica» per les càrregues de Mossos d'Esquadra.

La resposta de l'oposició

La portaveu de Ciutadans al Parlament, Lorena Roldán, va dir a Torra que no és «digne» del càrrec i li va recriminar que en comptes d'aturar la violència doni les gràcies per la «feina» als «comandos». El líder del PSC, Miquel Iceta, va retreure a Torra que posi «la independència per damunt de la convivència»: «Faci un pas al costat i marxi», li va etzibar. La mateixa petició va realitzar la presidenta del grup Catalunya en Comú Podem, Jéssica Albiach, en veure el Govern «sense horitzó ni rumb»: «Sigui honest i reconegui que prefereix ser activista abans que president», va dir. El líder del PPC, Alejandro Fernández, que també va demanar la dimissió de Torra, va reclamar així mateix als joves catalans que aquests dies estan protestant als carrers que no «lliurin l'ànima a cap polític».