A l'inici no ho semblava. A pocs minuts de les 11 del matí, a la plaça Sant Domènec quedaven espais buits i els cotxes continuaven circulant per la Muralla. Tot feia pensar que seria una manifestació concor-reguda, però no massiva com va acabar sent. Finalment, entre 8.000 i 10.000 persones, segons la darrera dada facilitada per la Policia Local a aquest diari, van seguir, ahir, la manifestació convocada pel Comitè de Vaga 18 d'octubre de Manresa, integrat per moviments populars, sindicats i col·lectius independentistes d'esquerres. Es van reclamar drets socials bàsics, sí, però, sobretot, es va clamar per la llibertat dels presos independentistes i de Catalunya.
La manifestació va començar quan passaven vint minuts de les 11 del matí -aleshores ja amb Sant Domènec i la Muralla plens a vessar- i es va acabar una hora més tard a la plaça Major, on, una vegada hi va haver entrat la capçalera, encara hi va anar arribant gent durant un quart d'hora, atès que la cua de la gentada arribava al carrer d'Àngel Guimerà.
Molta gent jove
La marxa la va marcar en tot moment el to festiu i reivindicatiu, amb moltíssima gent jove, que va ser la que la va encapçalar i la va animar amb els seus càntics i pancartes. La de la capçalera deia «Contra l'estat autoritari, sortim al carrer». També n'hi havia una que reclamava «Llibertat preses polítiques» i una altra que deia «Per l'autodeterminació i pels drets socials, vaga el 18-O». Pel que fa als càntics, de tot. Van començar amb «els carrers seran sempre nostres», també es va sentir molt «llibertat presos polítics» i alguns de més bel·ligerants com «la policia tortura i assassina». La cançoneta del «no volem ser una regió d'Espanya, no volem ser un país ocupat», el «boti, boti, boti, espanyol qui no boti» i el «contra la sentència, la nostra independència». Al final, es va cantar Els segadors i la colla castellera Tirallongues va aixecar un pilar, que va ser un dels moments més aplaudits pels presents.
També hi va haver aplaudiments quan, a la plaça d'Europa, es va desplegar una pancarta reivindicativa i a la plaça Major la gran estelada que vesteix la façana del bar Toni's en les grans ocasions. Durant el recorregut des de Sant Domènec, que va transcórrer pel primer tram del passeig de Pere III, el carrer d'Àngel Guimerà, la Muralla del Carme i els carrers de Sobrerroca i del Carme i el Cap del Rec fins a la plaça Major, es van enganxar adhesius als aparadors d'algunes franquícies obertes amb el lema «Sense desobediència no hi ha independència». A la plaça gran es va llegir un manifest contra la sentència, contra l'«estat autoritari i feixista» i contra «la violència policial desproporcionada i arbitrària».
Milena, membre del comitè de vaga, explicava que «l'objectiu és mostrar el rebuig a la sentència». I hi va afegir «el rebuig a la violència policial que hi ha hagut aquests dies, tant a Barcelona com a tot Catalu-nya, especialment pel que va passar dimecres a la nit a Manresa, que els Mossos van carregar per l'esquena quan ja es desconvocava la concentració per fer una cassolada davant de la Guàrdia Civil».
Una vegada desconvocada la manifestació amb el recordatori als presents «ens trobem a la tarda a Barcelona», i mentre la gent feia petar la xerrada per no acomiadar-se encara, unes 200 persones, bàsicament jovent, molt del qual no devia tenir ni 18 anys, es va arribar fins a la caserna, on una barrera feta a base de tanques i tres cotxes del Mossos els va impedir acostar-s'hi.
Molts dels joves anaven amb la cara tapada per evitar ser reconeguts en el vídeo que va enregistrar rere els cotxes dels Mossos una presumpta membre de la policia secreta. Hi va haver llançament d'ous, d'una pedra i d'un tros de ferro però, finalment, una persona adulta que hi havia allà -Pere Castelló-, que va tenir el suport d'un parell d'adults més, va convèncer els joves que el que calia en aquells moments era «seny» i que la violència no representava Manresa. To i que van trigar força a convèncer-los, a la fi ho van aconseguir i tothom va anar marxant fins que, a 3/4 de 2, ja no hi quedava pràcticament ningú i els vials tallats es van poder obrir al trànsit.
L'argument dels joves que es resistien més a marxar era que ja fa massa que la lluita independentista se sustenta en manifestacions pacífiques que «no ens han portat enlloc». El de la gent gran, que la violència sí que no porta enlloc.
La gran protagonista del dia d'ahir no va ser aquest moment de tensió i certa incertesa a pocs metres de la caserna, que va obligar a tallar car-rers com el del Dibuixant Joan Vilanova i el Dos de Maig, sinó la gran mobilització que va aconseguir la manifestació del matí, també amb el jovent com el gran protagonista, si bé també s'hi van veure persones d'edats molt diverses i famílies senceres. «Per la llibertat i la dignitat». El manresà Ramon Reig, que anava amb un grup de sis persones, va resumir amb aquesta breu frase els motius que l'havien portat a participar a la mobilització. Un grup de noies de 17 anys es mostraven orgulloses que el jovent hagués portat la veu cantant. Albert Gili, de Manresa, destacava que «aquests dies que estem vivint són d'excepcionalitat» i que s'havia sumat a la manifestació per «la sentència opressora». A pocs metres d'ell, també a la plaça Major, Sandra Argelaguer i Sarai Gómez, manresanes també, manifestaven que «no estem d'acord amb la situació actual i és la manera de reivindicar-ho. No podem fer massa més que concentrar-nos aquí». I afegien una crítica pels actes vandàlics dels darrers dies. «No és el camí. Pacíficament arribarem molt més lluny que amb tot el que està passant aquest dies a la nit. Allò no ens identifica. Això sí».
Nova visita a la caserna al vespre
Al vespre, un grupet format per mig centenar de joves es va aplegar de nou a la carretera de Cardona, força apartats de la caserna de la Guàrdia Civil. A la calçada encara hi havia muntada la barrera del migdia.
