Ahir al migdia, l'historiador Jordi Pons encara no havia vist cap imatge del trasllat a Mingorrubio-El Pardo de les restes de l'únic dictador europeu amb un mausoleu públic per «a la seva major glòria». Ho faria quan arribés a casa. Professor de batxillerat i membre de l'Associació Memòria i Història de Manresa, per a Pons, aquest trasllat «arriba amb 40 anys de retard, s'hauria d'haver fet amb l'arribada de la democràcia. Era un anacronisme que s'intenta solucionar». Però el problema, remarcava Pons, és que «al Valle de los Caídos continua havent-hi enterrat el fundador de la Falange, Primo de Rivera i, sobretot, milers de cossos de soldats republicans per fer de gruix, enviats allà contra la seva voluntat i bona part sense que els seus familiars ho sabessin». Un altre problema del mausoleu és la relació entre «espai de culte i dictadura». De fet, concloïa, amb el trasllat de Franco no tot queda solucionat, «hi ha moltes incògnites per resoldre».
