«Avui, l'endemà de treure Franco, els nostres parents continuen amagats, invisibles. Han tret el dictador, però ells romanen a l'ombra». El capelladí Joan Pinyol (1966) fa més d'una dècada que batalla per traslladar al seu poble les restes del seu avi, Joan Colom Solé, enterrat al mausoleu franquista on reposava fins ahir el seu botxí. De moment, sense sort. Paradoxalment, explica, «han tret del Valle de los Caídos l'única persona de l'única família que no ho volia». Però l'escriptor i professor de llengua i literatura catalana no defalleix.

Relacionades

Des que el 2008, llegint per casualitat la revista Sapiens, va saber que el seu avi, a qui la família portava flors a Lleida, havia estat exhumat de la fossa on estava enterrat i portat el 1965, sense el permís de la família, al Valle de los Caídos per farcir de cadàvers l'enorme mausoleu, Pinyol va convertir la causa del seu avi en la causa dels milers de víctimes de la repressió franquista. Avi, et trauré d'aquí!, la promesa de Pi-nyol, es va traslladar a un documental de Montse Armengou i Ricard Belis (TV3) i a un llibre, amb el mateix títol, editat per Saldonar i signat pel capelladí, que, des del març passat, n'ha fer vint-i-set presentacions. La propera, la que farà 28, el portarà avui a Flix. La 29a, a Esplugues. I les que calgui.

Ahir al vespre, Pinyol, després d'uns intensos dies explicant a diferents mitjans el seu periple, i després del trasllat del dictador, mostrava la seva indignació pel que considerava que pràcticament havia estat «una exhumació d'estat. Franco hauria d'haver sortit per la porta de darrere. Era la mínima reparació a les víctimes. El que no pots fer és quasi un funeral d'estat, amb la caixa a sobre de les espatlles dels familiars, amb l'helicòpter, amb l'impacte visual d'una pel·lícula, com si el mort fos un cap d'estat en actiu... Cap discreció, amb el net amb una bandera preconstitucional que li han requisat i que després ha tornat a treure...».

Decebut, Pinyol assegura que la paraula «tranquil·litat» no és l'adequada per definir el que sent per l'exhumació de Franco. Allà, al Valle de los Caídos, a l'altar major, diu, «continua el fundador de Falange i tota la simbologia feixista». Això sí, amb un punt d'ironia, explica que al seu avi, Joan Colom, amb el trasllat de les restes de Franco, «li han tret una mala companyia». Però que ningú no s'equivoqui, «la nostra lluita continua sent la mateixa: treure del Valle de los Caídos els nostres».

Exhumar el dictador i traslladar-lo, ¿pot ajudar a posar el focus d'atenció en les víctimes enterrades al Valle de los Caídos i a les famílies que els volen recuperar? «Confiem-hi. Ho tenim tot, demandes, ADN i fins i tot una sentència judicial ferma del 2016 que autoritza a treure dues víctimes del Valle, els germans Lapeña, deVillaroya de la Sierra. Però els familiars encara estan en espera... ».

Profanat dos cops

Joan Colom està actualment enterrat a la capella del Pilar, a la nau central de la basílica, a peu pla i, com diu Pinyol, «accessible per a l'exhumació, sense cap llosa multipesant com la del dictador. Es pot fer amb voluntat política». És, com explica el seu net, «una víctima de la guerra, profanat per la dictadura i remogut els anys 90 pel govern de Felipe González: quina és aquesta pseudodemocràcia que permet tornar a profanar un cos sense dir-ne res als familiars, quan ho sabien tot? Noms, cognoms, població d'origen». Pinyol no dubta a afirmar que «els socialistes m'han fallat en tres ocasions: la primera, el 90, quan van moure de lloc l'avi amb les 502 víctimes provinents de Lleida; el 2010, quan vam assistir a unes prospeccions amb un equip forense que va certificar que l'exhumació era factible per, després, mentir-nos i dir-nos que no era possible la identificació pel mal estat de les restes; i ara, amb aquest cop d'efecte. Els Joans Coloms no han interessat mai al govern socialista».