En una valoració d'urgència de la jornada electoral que acabem de viure cal dir que Catalunya acaba d'aprovar el seu Estatut d'Autonomia amb uns resultats relativament poc brillants. És evident, però, que s'ha donat un primer pas important en el camí de l'autogovern del nostre poble, la voluntat autonòmica del qual, malgrat aquests resultats no prou satisfactoris, ningú no pot posar en dubte. Circumstàncies diverses, difícils de quantificar ara per ara, expliquen que l'abstenció hagi assolit en alguns indrets especialment „i també des d'un punt de vista global„ xifres importants, per descomptat més altes del que la classe política del país pensava. D'una banda és evident que a qualsevol referèndum amb un resultat previsible hi ha sempre una abstenció relativament alta, a la qual s'ha de sumar l'abstenció conscient que ha seguit les indicacions dels partits i grups que la propugnaven. I en el nostre cas s'hi ha d'afegir també, per descomptat, l'abstenció provocada per la pluja (que hauria de permetre un curiós estudi de meteorologia política i d'establir la relació entre abstenció i quantitat de litres d'aigua caiguts per metre quadrat).

Però en aquests moments volem destacar que allò que farà de debò important l'Estatut serà el fet que sigui capaç d'engegar una nova dinàmica política a Catalunya que haurà de tenir la seva primera concreció en les properes eleccions al Parlament, que seran una fita important en l'horitzó polític dels propers mesos. I és lògic que sigui així: el Parlament ha de ser l'organisme central que reguli la vida política de la Catalunya autònoma. En el nostre cas, la feina a fer pel primer Parlament català després de 40 anys és decisiva: ens hi va el redreçament nacional de Catalunya.

Redreçament, però, que no esgotarà la tasca del Parlament, que quedarà limitat de moment a legislar sobre les competències de què vagi disposant. Per això mateix des del Parlament i des de la Generalitat, però també des de les entitats populars i des del carrer, encara caldrà continuar pressionant perquè, cada dia més, vagi eixamplant-se el contingut d'aquest Estatut.

En resum, doncs, caldrà analitzar profundament els resultats del referèndum de l'Estatut, considerant amb atenció des del tipus de campanya institucional que s'ha dut a terme fins a la manca de campanya directa per part dels partits. Des de l'abstenció considerable en algunes àrees rurals de Catalunya a la més notable participació en zones d'immigració majoritària. Caldrà considerar l'Estatut aprovat no pas com un objectiu ja assolit sinó com el començament d'una nova etapa de la nostra història que voldrem clarament dirigida a la reconstrucció nacional, a la dinamització política, a la consecució d'uns nivells més alts d'autonomia i de benestar per al poble de Catalunya".