Una desena de partits nacionalistes catalans, bascos, gallecs, balears i valencians van signar ahir a Barcelona un manifest, del qual es va desmarcar el PNB, en què reclamen un acord sobre la crisi catalana, la defensa del dret a l'autodeterminació i l'alliberament dels «presos polítics». Els partits que van rubricar l'anomenada Declaració de la Llotja de Mar són ERC, el PDeCAT-Junts per Catalunya, EH Bildu, el BNG, la CUP, la Crida i formacions minoritàries com Demòcrates, Més per Mallorca, Més per Menorca i Esquerra Valenciana.

El PNB no va ser present a Barcelona, segons la formació, «per una qüestió de contingut i una altra de context», ja que considera que amb prou feines el manifest té «esperit constructiu» i a més no és «el moment més oportú», a deu dies de les eleccions. En un comunicat, el partit basc va exposar que se'ls va plantejar el text «com una segona versió» de la Declaració de Barcelona, que el 1998 van signar CiU, EAJ-PNB i BNG i en la qual consideraven esgotat el model autonòmic i proposaven una transformació de l'estructura ter-ritorial de l'Estat. «Però, a diferència d'aquella, la declaració subscrita ara incideix gairebé de manera exclusiva en la denúncia i en la projecció d'una visió negativa de la realitat actual a l'Estat espa-nyol, gairebé sense esperit constructiu i/o propositiu», subratlla el PNB, que diu que «el seu partit germà» a Catalunya, el PDeCAT, «coneix de primera mà i comprèn» les seves motivacions.

Compromís tampoc no ha subscrit el document i es remet a un recent comunicat del Bloc (un dels tres partits que formen la coalició, el majoritari i nacionalista), en el qual defensa el diàleg i la democràcia com a única via per resoldre el conflicte a Catalunya.

La Llotja de Mar va ser l'escenari de la rúbrica d'aquest manifest, que va tenir la presència, entre d'altres, del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), Bieito Lobeira (BNG), Natalia Sánchez (CUP) i Arnaldo Otegi (EH Bildu). La declaració, que consta de sis punts, al·ludeix en l'inici a la decisió del Suprem de condemnar els membres del Govern i els líders de les organitzacions socials independentistes jutjats pel procés. El text qüestiona que Espanya sigui un país «plenament democràtic i modern del seu entorn» i atribueix aquesta situació a la resistència de «les velles estructures del règim anterior» i a la falta de voluntat dels grans partits. Planteja, a més, que l'Estat espanyol «ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritària, menys democràtica i més repressiva».

La declaració denuncia «falta de respecte al dret d'autodeterminació», i sosté que a Espanya «no hi ha cap reconeixement ni respecte per la plurinacionalitat, ni cap separació de poders». Per als signants, hi ha «contínues amenaces de suspensió de l'autonomia, l'autogovern i els drets històrics per qualsevol via», així com «intervencionisme» del Tribunal Constitucional i «una acció legislativa recentralitzadora».

El text parla de detencions «arbitràries de líders polítics i socials» i de «persecució policial d'activistes i activitats polítiques de caràcter no violent» i reclama un acord en defensa del dret a l'autodeterminació, el caràcter democràtic i pacífic de la seva acció política, la llibertat dels presos i el retorn dels «exiliats». «Des de la defensa d'aquests continguts, assumim i manifestem el nostre compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen al si de l'Estat espanyol», recull la declaració.