La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, pensa que la ciutadania ha reaccionat amb fermesa davant la sentència del Suprem, però que la resposta política no ha sigut l'esperada. Paluzie va participar a la inauguració del nou local de l'ANC a Manresa.

La gent es demana: i ara què?

Hem tingut una mobilització que jo crec que ha desbordat fins i tot les previsions que ens fèiem. El conjunt de la societat catalana ha reaccionat amb molta indignació però alhora també amb molta capacitat de mobilització, fermesa i dignitat. Tenim un fenomen nou que és la mobilització dels joves, en clau de més confrontació amb la policia. Però aquesta mobilització no ha vingut acompa-nyada d'una resposta política. Potser era il·lusori esperar-la, perquè si durant dos anys no s'han posat d'acord, en 4 dies i amb l'arribada de la sentència no s'anava a arreglar d'una forma màgica. És i està sent una demostració de força, i això és important. Perquè també desgasta l'Estat, encara que no s'hagi donat en les circumstàncies ideals: que aquesta mobilització estigués acompa-nyada d'una represa de la confrontació institucional amb l'Estat.

Què en pensa de la irrupció de grups que s'han enfrontat a la policia?

Com que ho acabem de viure encara no ho hem pogut pair i analitzar prou bé. Al principi de tot penso que hi va haver unes actuacions desproporcionades de la policia que van generar aquesta reacció. El missatge que ha donat l'Estat amb la sentència, la repressió i l'1-O és que pots condemnar perfectament un moviment que sempre s'ha expressat per vies democràtiques i escrupolosament pacífiques. El famós ni un paper a terra. I que als líders i màxims dirigents que pregonaven això se'ls podia condemnar impunement a 9 anys de presó. Jo crec que és un missatge d'una forta violència estructural per part de l'Estat.

Passarà alguna cosa abans del 10-N? Políticament parlant....

No, perquè el partit del govern no s'ho pot permetre. El PSOE ha entrat en un carreró sense sortida. No s'atrevirà a moure's.

Creu que la política està sobrevalorada?

És des de baix que hem pressionat pels canvis, però al final necessitem la política. L'1-O el vam poder fer perquè hi havia un Parlament que el va legitimar, un Govern que el va tirar endavant i un poble que es va mobilitzar. Sempre ho he vist així. En un país en el qual encara podem votar partits independentistes i tenir majories no culminarem el procés d'autodeterminació fins que no siguin els representants democràtics els qui estiguin disposats a tirar-ho endavant. Encara que ara no ho vegem a curt termini. Davant els canvis tots som una mica lents a reaccionar. El que està passant ara tardarà més del que voldríem a tenir una traducció política, però hi acabarà sent.

Si el procés no va sortir bé una vegada, perquè la segona ho ha de fer?

No sabem si serà a la segona o a la tercera. Haurà d'acabar sortint bé perquè el que estem vivint en aquest Estat és molt fort. No veig una altra solució. O una cronificació del conflicte... Ara mateix, aquests últims detinguts i les presons preventives, les vulneracions de drets estant canviant la mentalitat de la gent. Cal veure en quin moment tindrem col·lectivament la força suficient per culminar-ho. Però acabarà passant.

Potser la fractura que es pregona no és entre els catalans, sinó entre l'independentisme?

Jo crec que hi ha una certa divisió, però no és fractura.