Les mobilitzacions massives en rebuig de les condemnes als líders independentistes no cessen i ahir a la tarda van congregar 350.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, al carrer Marina de Barcelona. Una xifra que l'organització posa en dubte, ja que assegura que va tenir més participació. Es tracta de la segona mobilització massiva d'ençà que el Tribunal Suprem va fer pública la sentència, avui fa 13 dies, i l'enèsima protesta que hi ha hagut a tot Catalunya des de llavors. La primera gran mobilització va ser la Marxa per la Llibertat de la setmana passada. Del Bages, ahir van sortir vint autocars amb persones que es van desplaçar a la capital catalana per participar en la protesta.

L'ambient festiu, sense oblidar la indignació per la sentència, va ser present en la manifestació d'ahir tota la tarda. «Estem sorpresos de la quantitat de gent que ha participat en aquest acte de protesta. Un grup de manresans s'ha afegit a la marxa una mica més avall de la Diagonal, i des d'on som ho veiem tot ple. I va arribant més gent, que surt de les boques de metro i d'altres carrers», explicava Josep Emili Puig, de l'ANC de Manresa. Per a Puig, i els manresans que l'acompanyaven, el més important era «l'ambient festiu i tranquil, com ho són sempre les protestes que organitza l'ANC i Òmnium».

Els manifestants que van baixar amb els busos del Bages van participar a la protesta de la tarda i, abans que milers de persones es concentressin a la Via Laietana de Barcelona, ja havien fet el viatge de retorn a la comarca.

La manifestació, organitzada per les entitats i la societat civil sobiranista sota el lema «Llibertat», va acabar amb la lectura d'un manifest conjunt que van llegir sis representants dels convocants. D'aquesta manera, van voler reclamar unànimement «propostes polítiques» a les institucions catalanes que puguin donar sortida i omplir de contingut concret el seu clam al carrer. I és que el manifest va deixar ben clar que el sobiranisme «no pot acceptar en un estat democràtic» les condemnes de la sentència de l'1-O. A més, van avisar l'Estat que els catalans mantindran viva la seva defensa dels «drets i llibertats» com «un sol poble» i que «no permetran que ningú trenqui la convivència i la cohesió social». La manifestació va reunir el conjunt de forces independentistes, des de JxCat i ERC fins a la CUP, i hi van acudir, entre altres representants polítics, el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent.

A la capçalera de la manifestació hi havia familiars dels presos i representants d'entitats que es van dirigir, a les 5 de la tarda, cap a un escenari que hi havia al capdavall del carrer Marina. Mitja hora després va començar un acte conduït per la periodista Maria Xinxó en què, a banda dels parlaments polítics, es van veure actuacions musicals com la de l'artista solsoní Roger Mas, que va cantar juntament amb Núria Graham. També hi va intervenir la violoncel·lista Paula Sànchez, que va tancar amb Els segadors. Cap a dos quarts de 7 de la tarda, l'organització va desconvocar la manifestació.

Durant el recorregut també hi va haver diverses actuacions castelleres, que van fer pilars i van desplegar banderes reclamant l'alliberament dels presos i estelades. Batucades i grups de grallers van acompanyar, també, els crits de «els carrers seran sempre nostres» que es repeteixen en la majoria de manifestacions sobiranistes.