Sense honors militars i en una cerimònia sòbria però plena de simbolisme, les restes de Francisco Franco van abandonar el Valle de los Caídos, el monument de la dictadura en el qual va ser enterrat fa 44 anys, i ja són al cementiri d'El Pardo-Mingorrubio, al costat de la seva esposa, Carmen Polo. L'exhumació va generar àcides crítiques tant de la ultradreta com de l'oposició al Congrés i també de l'esquerra. I en termes similars: per «circ mediàtic» o excessius honors a la memòria del dictador i per «electoralista».

Relacionades

L'exhumació de Franco del Valle de los Caídos, un mausoleu edificat per presos del franquisme i en el qual estan enterrades més de 30.000 víctimes de la guerra civil de tots dos bàndols, era un objectiu que es va marcar el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, només arribar al palau de la Moncloa. Després de més d'un any de tràmits administratius, d'obligades reformes legislatives al Congrés i d'una dura batalla amb la família als tribunals, Franco ja és en un panteó discret i sense accés al públic, propietat de Patrimoni de l'Estat però en el qual ja no podrà rebre més homenatges.

El dispositiu dissenyat pel ministeri de la Presidència i en el qual també s'han vist involucrats Patrimoni Nacional, Policia, Guàrdia Civil i les Forces Armades, s'activava a primera hora del matí a la basílica de Cuelgamuros. Una vintena de familiars del dictador, entre nets i besnets, entre els quals l'actual duquessa de Franco, Carmen Martínez-Bordiú, i el seu fill Luis Alfonso de Borbón, van assistir a l'extracció del fèretre, protegit des del 1975 sota una llosa de marbre de 1.500 quilos. Sense càmeres de televisió ni telèfons mòbils, requisats a l'entrada de la basílica, l'obertura de la fossa es va dur a terme amb els operaris imprescindibles i en presència de dos nets, Cristóbal i Merry, un forense i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que en prenia acta com a Notària Major del Regne.

El Govern va accedir al fet que el taüt fos portat fins a l'exterior de la basílica pels seus familiars però no al fet que fos cobert per una bandera preconstitucional com pretenia el seu net Francis Franco.

Sobre el deteriorat fèretre original de fusta i zinc -la família no va permetre que es canviés-, la família va col·locar un pendó amb l'escut que emprava Franco com a cap de l'estat, així com una corona de flors amb l'emblema espanyol i la llegenda «La teva família».

Per desig dels Franco, el prior del Valle de los Caídos , Santiago Pedrera, que es va oposar en tot moment al seu trasllat, va resar un respons i va beneir les restes en el moment en què s'introduïen al cotxe fúnebre. Allà, a l'esplanada de Cuelgamuros on es va enterrar al dictador el 23 novembre del 1975, totalment blindada per les forces de seguretat, es va tornar a escoltar 44 anys després un solitari «Viva España, viva Franco», secundat pels familiars. Un crit que podria ser motiu per a l'obertura d'un expedient sancionador si les autoritats estimessin que s'ha incomplert la Llei de Memòria Històrica. Després, tal com estava previst si el temps ho permetia, el transport del fèretre fins a Mingorrubio es va fer en un helicòpter militar Superpuma, dels empleats habitualment per al transport de personalitats.

A Mingorrubio, un petit barri a prop del palau d'El Pardo, lloc de residència del dictador i a uns quinze quilòmetres del centre de Madrid, s'havien anat congregant des de primera hora del matí nostàlgics del franquisme, entre ells l'extinent coronel Antonio Tejero, condemnat pel 23-F, aclamat a la seva arribada.

La delegació del Govern havia prohibit dues concentracions al costat del cementiri, una d'elles convocada per la Fundació Francisco Franco, davant el perill que poguessin registrar-se pertorbacions de l'ordre públic, encara que posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va aixecar aquesta prohibició. Malgrat això, no van tenir lloc incidents d'importància, però sí molts vives a Franco, càntics del «Cara al sol», braços enlaire i exhibició constant de banderes franquistes. Tal com havia passat al Valle de los Caídos, la cerimònia d'inhumació, oficiada per un dels fills de Tejero, es va fer sense mitjans de comunicació, en la intimitat familiar i, aquesta vegada sí, amb el fèretre cobert amb l'ensenya preconstitucional amb què va ser enterrat el 1975.

La família no va dubtar a qualificar el trasllat d'«impúdic circ mediàtic» amb el qual el Govern només ha buscat «propaganda i rèdit electoral». A la tarda, prop d'un centenar de persones, convocades per la plataforma per la llibertat religiosa Maslibres.org, van protestar davant la seu del PSOE per la «profanació» de la tomba de Franco i van cridar que «El Valle no es tanca».