i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) l'encerta, el PSOE de Pedro Sánchez ho té bé per guanyar l'aposta de tot o res que va fer el 23 de setembre passat quan el president, en funcions des de mitjan mes d'abril, va optar per convocar les quartes eleccions generals dels últims quatre anys davant la impossibilitat de tancar un pacte de govern d'esquerres amb Unidas Podemos. Decisió crítica i criticada que ho deixa tot a mans del que pugui passar el proper 10 de novembre. Prop de 18.000 entrevistes telefòniques practicades les dues primeres setmanes d'octubre -quan la sentència del procés encara no era vista i quan Franco encara ocupava una tomba al Valle de los Caídos- i la posterior «cuina» de les dades recopilades concedeixen a Sánchez una intenció directa de vot del 32,2% i fins a 150 escons al Congrés dels Diputats, 27 més dels obtinguts en les eleccions del 28 d'abril passat (123), que li garantirien el «Govern fort i estable» tan predicat en la precampanya socialista.
Més que absoluta
Si es materialitza aquest resultat, la suma PSOE-Unidas Podemos -als de Pablo Iglesias el CIS els pronostica de 37 a 45 diputats- dona majoria més que absoluta (altra cosa és que, en política, dos més dos no acostumen mai a donar quatre). En el pitjor dels casos l'escenari dibuixat per l'organisme públic que dirigeix José Félix Tezanos assigna als socialistes 133 escons, un resultat que complicaria la majoria progressista folgada si també es donés el supòsit que Unidas Podemos acabés movent-se per la banda baixa, que el CIS fixa en els 37 diputats. Aleshores, la intervenció del PNB, que es mou entre els 6 i 7 representants a la cambra baixa, seria, altra vegada, peremptòria. Más País, d'Íñigo Errejón, si obté els dos representants que li atorga el sondeig, seria un actor nou que podria intervenir en els pactes.
A la banda de la dreta, la demoscòpia oficial diu que el tripartit PP-Cs-Vox, l'alternativa a Sánchez, no suma; en el millor dels escenaris aquestes formacions acumulen, plegades, 137 diputats; en el pitjor, 115. El PP es recupera de la patacada del 28-A i, dels 66 escons guanyats aleshores, passa a un mínim de 74 i un màxim de 81. Es desinfla Vox (14-21) i perd de deu a tres diputats respecte als comicis de la primavera i es dessagna Cs, que dels 57 escons baixa als 35 del pronòstic optimista i als 27 del més pessimista.
La sentència i Franco
Els primers retrets llançats contra la macroenquesta de Tezanos se centraven, ahir, en l'extemporaneïtat del sondeig, que es va efectuar abans que fos dictada la sentència condemnatòria contra els líders del procés independentista i que s'exhumés el cadàver del dictador Franco del Valle de los Caídos. L'opinió publicada dona per fet que es tracta de dos factors que com a mínim posen en quarantena la mostra; hi ha experts en demoscòpia, com és el cas del propietari de l'empresa del ram GAD3, Narciso Michavila, que vaticina que l'enquesta publicada ahir serà «la pitjor de la història» del CIS, informa Europa Press. En la mateixa línia el líder i presidenciable del PP assenyalava que Pedro Sánchez haurà de dimitir «per decència» si obté «un sol escó menys» que en les eleccions d'abril. Casado s'aferra a les enquestes encarregades pel seu partit que diuen, diu, que els populars estan a tocar dels socialistes.
«Fet a la seu del PSOE»
De la seva banda, el president i candidat de Cs, Albert Rivera, el gran damnificat en els pronòstics del CIS, negava qualsevol credibilitat a un sondeig «fet a la seu del Partit Socialista». La demoscòpia apunta que l'OPA política hostil que el barceloní va intentar contra el PP no li acabarà sortint gens bé: a Rivera no el valoren bé ni els seus votants, que li donen 5,2 punts en una escala de l'u al deu (a Pedro Sánchez els electors socialistes el fan mereixedor d'un 6; a Casado, els seus, d'un 5,9, i a Santiago Abascal els votants de Vox li donen un 6,9). I, si al principi del 2018 Albert Rivera era el polític més ben valorat pels espa-nyols, amb una nota mitjana de quatre punts, el darrer CIS el suspèn amb rotunditat i n'hi posa tres.
Catalunya: entra la CUP
En l'àmbit català la macroenquesta situa ERC, el partit d'Oriol Junqueras i de Gabriel Rufián, com el clar vencedor de les generals, amb un mínim de 16 i un màxim de 18 diputats (a l'abril en va obtenir15). Esquerra es menja JxCat, que recull un pronòstic gens afalagador que el situa com a quarta força, amb quatre diputats en el pitjor dels casos i sis en l'escenari més optimista. A Catalunya hi ha 48 escons en joc i la majoria independentista s'intueix inqüestionable en un escenari de màxims: ERC, JxCat i CUP -que no es va presentar a les eleccions del 28-A i que podria irrompre al Congrés el 10-N- sumarien fins a 26 diputats; en un de mínims, n'acumularien 21.
PSC i Comuns, a l'alça
En el pronòstic, el PSC puja d'un a dos escons (13-14, per 12 el 28-A), el mateixos que En Comú Podem, que de set podria passar a vuit o nou. Cs patiria un fort cor-rectiu-de 5 passaria a 2-, el PP mantindria el tipus -conservaria el diputat obtingut fa uns mesos- i Vox desapareixeria del mapa electoral. La gran novetat que podrien aportar els comicis del 10 de novembre seria l'entrada de la CUP, que podria asseure d'un a dos diputats a l'hemiscicle del Congrés, sempre segons el CIS.
Pel que fa al pronòstic provincial, el sondeig aventura una nova victòria d'ERC a Girona, amb tres diputats, dos més que JxCat, que seria el gran damnificat i en perdria un, que aniria a parar a En Comú Podem. El PSC conservaria el seu escó a la Cambra Baixa, mentre que PP, CUP i Vox no obtindrien representació segons els números cuinats per José Félix Tezanos. A la província, com a la resta de Catalunya -sobretot- i d'Espanya -en menor mesura- caldrà veure fins a quin punt la sentència del Tribunal Suprem desautoritza la demoscòpia. Així mateix, torna a ser una incògnita l'efecte que pugui tenir la marca «Puigdemont», que en les eleccions europees del 26 de maig va més que doblar ERC en vots: 150.197 -el 44,1% del total- per 72.040 dels republicans (aleshores concorria com a candidat).
El dia de Tots Sants, a les 0:00 hores, arrencarà la campanya més curta i inhabitual en un context social i polític convuls a Catalunya, que ja marca els missatges dels partits. De Franco se'n parlarà poc; de desacceleració econòmica, potser fins i tot menys. De pàtries i banderes, en canvi...
