La Fiscalia no demanarà al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena que dicti una ordre europea de detenció i entrega contra la sallentina Anna Gabriel ni l'exconsellera Meritxell Serret, la primera resident ara a Suïssa i la següent exercint de delegada del Govern a Brussel·les. Si qualsevol d'elles tornessin a Espanya serien detingudes i posades a disposició judicial tot i que després quedarien en llibertat.
Fonts jurídiques han informat l'agència EFE que el Ministeri Públic ha descartat sol·licitar al jutge Llarena l'euroordre contra Serret perquè, llegida la sentència, la seva responsabilitat en els fets només encaixaria en un delicte de desobediència, tot i que també està processada per malversació. I és que després d'una anàlisi exhaustiva de la resolució que va condemnar els nou líders independentistes a penes d'entre 9 i 13 anys de presó, la Fiscalia ha canviat el seu criteri.
Ho ha fet perquè amb la sentència a la mà troba paral·lelismes i similituds en el cas de Serret amb el paper que el Suprem atribueix als exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs, que van ser jutjats per malversació i desobediència, però absolts del primer, que és l'únic que comporta penes privatives de llibertat.
Gabriel té un permís per viure cinc anys a Suïssa
La situació d'Anna Gabriel és diferent perquè ella només està processada per desobediència i és legalment impossible cursar una OEDE per un delicte que no porta aparellada pena de presó. Es dona la circumstància que Suïssa li ha concedit a Gabriel la residència temporal per un període de cinc anys, que és el temps que triga a prescriure el delicte de desobediència.
Què passa amb Ponsatí, Comín, Puig i Rovira
Respecte a la situació de la resta, la Fiscalia encara no ha pres una decisió sobre els exconsellers Clara Ponsatí, a Escòcia; Toni Comín i Lluís Puig, fugits a Bèlgica; i l'exsecretària general d'ERC Marta Rovira, escapolida a Suïssa. Les situacions són diferents.
Comín apunta a ser el cas més clar per a la Fiscalia, que el reclamarà per sedició i malversació. Rovira la demanarà per sedició, tot i que són conscients que amb Suïssa la situació no serà senzilla ja que allà no funciona l'euroordre.
També hi ha els casos més complexos per analitzar. Amb Puig hi ha dubtes perquè el seu cas és semblant al de Serret però a la Fiscalia creuen que sí que es podria justificar la malversació i només falta ajustar la raons de la seva petició, expliquen les fonts.
I finalment Ponsatí, pendent del que resolgui el Suprem sobre l'incident de nul·litat que presentarà l'exconsellera de Treball, Dolors Bassa, condemnada a 12 anys de presó.
La seva defensa demanarà al tribunal del "Procés" la nul·litat per un error que figura a la pàgina 48 de la resolució quan assenyala que "retirar als funcionaris d'Ensenyament i Treball, de que els seus departaments era titular, la competència sobre els centres de votació , assegurant la disponibilitat dels centres ".
L'error està en el fet que Bassa era consellera de Treball però no d'Educació, la responsable era Clara Ponsatí. La Fiscalia està a l'espera que el tribunal esmeni aquest error abans de sol·licitar al jutge les euroordres.
