«Setembre ens complica la vida a tots i la tardor no serà un bon moment per fer política, per motius obvis». El candidat d'ERC a les eleccions generals, Gabriel Rufián, va advertir el juliol a Pedro Sánchez de la inconveniència d'arriscar-se a una repetició dels comicis, tenint en compte que la sentència del procés anava a remoure els fonaments del tauler polític. Una setmana abans de les quartes generals en quatre anys i de la tercera cita amb les urnes d'aquest any, l'enquesta preelectoral del Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periodico/Prensa Ibérica certifica els temors de Rufián i posa el president del Govern en funcions davant l'amenaça que el bloqueig es perpetuï després del 10-N.
El PSOE resisteix com a dic de contenció de les dretes, però la promesa complerta de l'exhumació de Franco no compensa per als socialistes la factura de l'agitació independentista davant les condemnes a la presó dels líders del procés. De fet, aquestes convulsions al carrer, i l'oposició al trasllat del dictador en plena precampanya propulsen el PP i Vox a costa de Ciutadans, la sagnia el deixaria amb una quarta part de la seva representació.
Sánchez tornaria a vèncer a les urnes, però amb un resultat lleugerament per sota de l'obtingut a l'abril, i es quedaria amb un marge de maniobra molt estret: o intentar de nou la fallida aliança d'esquerres amb l'ajuda dels independentistes, o buscar l'abstenció del PP, la que reclama des dels comicis anteriors i a la qual els populars li fan menys fàstics ara que abans. Els socialistes obtindrien el 27,7% dels vots i 119-123 diputats (ara en tenen 123).
Pel que fa a l'enquesta de fa un mes -anterior a la sentència de l'1-O i l'exhumació de Franco-, el PSOE ha retrocedit tres dècimes i cinc escons. El líder socialista manté la seva tirada com a candidat més ben valorat (encara que suspèn amb un 4,3), però una quarta part dels votants del PSOE a l'abril estan indecisos una setmana abans del 10-N. Sis de cada 10 electors socialistes sí que tenen clar que tornaran a agafar la mateixa papereta.
El treball de camp de l'enquesta, a partir de 1.504 entrevistes, s'ha elaborat aquesta mateixa setmana, just abans del començament de la campanya i amb els efectes de la decisió del Tribunal Suprem sobre el procés, els aldarulls de carrer a Catalunya i el trasllat de Franco del Valle de los Caídos.
En aquest context, i respecte d'un mes enrere, els transvasaments de vot entre les esquerres han donat aire a Unides Podem en detriment del PSOE i, sobretot, de Més País. Si al principi d'octubre la marca d'Íñigo Errejón tenia a l'abast el grup propi al Congrés, aquesta possibilitat queda força lluny una setmana abans dels comicis. El nou partit aconseguiria el 2,6% dels vots i 2-4 escons, menys de la meitat que fa un mes.
En canvi, Unides Podem ha remuntat 1,2 punts, fins al 13,4% de les paperetes, i se situaria en 37-41 diputats (ara en té 42). La coalició és l'única força, juntament amb Vox, que millora les seves expectatives, i el seu líder, Pablo Iglesias, és el candidat més ben valorat.
Els blocs persisteixen
Amb això, la suma del bloc progressista oscil·laria entre 158 i 168 parlamentaris, quan al Congrés sortint eren 165. El bloc conservador creixeria, però no prou per somiar en la Moncloa. De 147 escons passaria a situar-se entre 146 i 158. El gran ter-ratrèmol es produiria internament, ja que Albert Rivera pagaria una altíssima factura per l'obstinació fins a l'últim minut en el veto a Sánchez.
El desastre de Ciutadans podria precipitar el partit taronja dels 57 escons actuals fins als 13-17. A més, en l'últim mes, Cs ha cedit dos punts i mig, i amb prou feines arribaria al 8% dels sufragis. És el partit que més indecisos té entre el seu electorat (el 39,2%) i només un de cada quatre votants li garanteixen el seu suport a una setmana de les eleccions.
Per contra, el 17,3% dels que van votar Cs a l'abril tenen intenció de fer-ho ara pel PP; el 8,6% per Vox, i el 6,6% pel PSOE. Rivera és, a més, el candidat pitjor valorat entre els seus propis simpatitzants, i la seva nota en el conjunt de l'electorat (3,6) només l'empitjoren Rufián (3,3) i Santiago Abascal (3).
Mentrestant, el PP i Vox es freguen les mans. Pablo Casado, el lideratge es va qüestionar després de les eleccions d'abril, es rescabalaria ara i recuperaria una vintena d'escons: de 66 passaria a 84-88, amb el 19,5% de les paperetes, el mateix percentatge de fa un mes. Encara que la seva fidelitat de vot és alta (63%), el 14% dels seus electors migraria al calador de l'extrema dreta.
Vox acapararia pràcticament totes les fuites de vot del PP i de Cs, el que permetria Abascal duplicar el seu registre d'abril i escalar fins a la tercera posició, amb el 14,2% de sufragis i 49-53 diputats (ara en té 24). Són quatre punts més que fa un mes, quan els ultres, abans de la sentència de l'1-O i de l'exhumació de Franco, tot just milloraven la seva marca actual. Vuit de cada 10 votants de Vox a l'abril revalidarien ara la seva confiança en Abascal, que és el líder més ben valorat entre el seu propi electorat, encara que també el que treu pitjor nota global, un 3.
Així les coses, els indicadors de mobilització electoral de cara al proper diumenge milloren alguna cosa respecte a un mes enrere, però segueixen per sota dels registrats en les enquestes prèvies als comicis de fa sis mesos. Catalunya és, després de la Comunitat Valenciana, l'autonomia on més electors asseguren que aniran a votar, el que permet pronosticar una mobilització del vot independentista més gran que en eleccions generals anteriors.
El 78,6% dels espanyols asseguren que votaran el 10-N, set punts més que abans de la sentència del procés i l'exhumació de Franco.
Per electorats, els que més garanteixen la seva participació són els que van votar a l'abril Vox i JxCat. Per a tres de cada quatre entrevistats, aquests comicis són molt o bastant importants, i ho són especialment per als que preveuen triar paperetes d'esquerres.
