Dues nenes espanyoles de 10 i 9 anys es van salvar miraculosament després que s'incendiés el seu apartament, a la ciutat de Kenitra, al Marroc. En van sortir gràcies al coratge de la seva mare, de nacionalitat marroquina, que les va treure per la finestra d'un tercer pis fins a un extractor d'aire condicionat. Des de l'aparell, penjat d'un mur, i servint-se d'una corda que els va llançar un home, que s'havia enfilat al terrat, Hayat Zouini, de 37 anys, van aconseguir salvar la vida. L'apartament va ser devorat per les flames en qüestió de minuts.

Retornant al pis, on encara regna una forta olor a cremat, Hayat (que en àrab significa "Vida"), casada amb un espanyol, Alfonso Rentero, rememora en la penombra i amb una increïble sang freda, el que va ser una nit dantesca que finalment va acabar amb final feliç.

"Eren prop de les dues de la matinada de diumenge quan em desperto sento crits: Mama, fum!, mare, fum! Surto de la meva habitació i en obrir la porta un núvol de fum negre em cega, a les palpentes, m'apropo fins l'habitació de les meves filles, i sense poder veure-les bé, les porto fins la meva habitació", relata.

L'incendi es va originar per raons desconegudes a la sala d'estar; des d'allà les flames es van propagar en totes direccions, així que Hayat es va allunyar fins a l'altre extrem de la casa amb les seves filles i va buscar una solució mirant des de la finestra després d'arrencar amb la mà els vidres.

Si un mira per aquesta finestra, només veu el buit; però Hayat va veure-hi una altra cosa: l'únic objecte que sobresortia del mur exterior era l'extractor d'aire condicionat dels veïns de sota. Sense dubtar-ho, va saltar com va poder sobre seu, sense saber molt bé què faria després.

Un immigrant subsaharià va aparèixer del no-res i va grimpar pel mur fins al terrat equipat amb una soga de paleta. On l'havia trobat? Dóna la casualitat que davant de casa d'Hayat hi ha un edifici en construcció i, com passa al Marroc, hi ha a la vista del públic maons, sorra i cordes.

L'immigrant, ajudat més tard per altres espontanis, va llançar des del terrat (al vuitè pis) la corda a Hayat i li va dir que es servís d'ella per fugir de l'apartament en flames.

Enfilada a l'extractor i sense perdre l'equilibri, Hayat va cridar primer la seva filla Salma, que ja s'estava ofegant, i li va demanar que saltés fins on ella era; tot seguit li va dir: "Agafa't a la corda i baixa", tot i que no li va explicar tota la veritat: el cap de la soga no arribava fins a terra, i de fet la nena va haver de deixar-se anar, però per aleshores ja s'havia format un grup de veïns que va fer de matalàs. A Salma la va seguir Eva, que també es va deixar anar, i seguidament es va llançar la pròpia Hayat.

Uns vídeos esgarrifosos gravats per algun veí mostren tota l'operació, i es veu com, en arribar Hayat a terra, després de les seves dues filles, els veïns van dedicar-los espontàniament aplaudiments i crits de joia.

El rescat del pare

Faltava encara Alfonso, atrapat en una altra habitació i arraulit a terra perquè sabia que és l'últim lloc on quedava aire respirable. Des d'aquesta habitació. Va ser l'últim a saltar, abans que apareguessin els bombers i apaguessin l'incendi. Per increïble que sembli, cap d'ells ha patit cremades ni asfíxia, i només tenen coïssor a les mans provocat per la fricció de la corda.