El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha anunciat una "ofensiva judicial i política" contra el decret llei de seguretat digital publicat aquest dimarts al BOE. En una roda de premsa, Puigneró ha assegurat que hi ha "escletxes" suficients per tombar una mesura que veu com "el procés més gran de recentralització" després de la LOAPA. El Govern està esperant els informes dels serveis jurídics de la Generalitat i del Consell de Garanties Estatutàries però avisa que hi ha la possibilitat de plantejar un recurs al Tribunal Constitucional. Pel conseller, la Moncloa ha travessat una "línia vermella" aprovant el decret llei, que ha comparat amb la 'Llei Corcuera', que permetia a les forces de seguretat entrar en una propietat privada sense ordre judicial. "Ara ens trobem amb la 'llei Sánchez', la llei de la puntada de peu al servidor sense una ordre judicial agafant-se a àmbits tan ambigus com l'ordre públic", ha dit.
El reial decret Llei de mesures "urgents" en matèria de telecomunicacions inclou el reforçament del DNI com a eina "única i excloent" d'identificació i per la prohibició que les administracions espanyoles dipositin informacions a servidors de fora de la UE.
El titular de Polítiques Digitals ha assegurat que el Govern buscarà la complicitat de governs com el basc per engegar un "font comú" que permeti evitar la convalidació del decret-llei. "Tot i que està pensat contra Catalunya, afecta de forma considerable la resta de comunitats autònomes i administracions públiques de l'Estat espanyol", ha explicat.
Amb aquesta normativa, l'Estat podrà, per exemple, supervisar i controlar qualsevol desplegament de fibra òptica, prendre el control de xarxes de comunicacions sense haver de demanar una ordre judicial, bloquejar que la Generalitat pugui utilitzar la tecnologia blockchain en la construcció de la identitat digital catalana i limitar la capacitat d'interlocució internacional dels centres de ciberseguretat autonòmics, ha detallat.
A més de "buscar posar fi a la versió digital de l'estat autonòmic" justificant-ho amb la protecció de la seguretat nacional, Puigneró ha volgut remarcar que totes aquestes accions tenen per objectiu "limitar l'ús de tecnologies digitals que fomenten i ajuden a empoderar digitalment els ciutadans", i ha citat organitzacions en defensa dels drets digitals com Xnet, que han criticat durant el decret llei en qüestió. Per aquest motiu, el conseller ha exigit una resposta per part de les autoritats de la Unió Europea (UE) per aturar una mesura que "xoca de forma frontal amb el concepte d'Internet lliure recollit a les directives europees", ha dit.
A més, Puigneró ha acusat el PSOE de tenir "mala memòria" i de no recordar que ells mateixos van ser "els primers" en utilitzar la tecnologia com a eina de protesta quan van promoure 'escarnis' a les seus del PP a través de missatges SMS després dels atemptats de l'11-M a Madrid. "Ara volen aturar iniciatives ciutadanes com el Tsunami Democràtic, que són pacífiques i es basen en la protesta i l'activisme?", s'ha queixat.
I és que Puigneró ha reiterat que la iniciativa del govern espanyol és un "155 per la porta del darrere" i una mostra de "deslleialtat institucional" com "no s'havia vist mai". "Si aquest és el diàleg de Pedro Sánchez no sé com s'ho farà per tornar a ser president?", s'ha preguntat.
Pel que fa a les iniciatives que ha tirat endavant el seu Departament, com el projecte IdentiCAT, Puigneró ha assegurat que "de moment continuen endavant" perquè "no hi ha cap motiu" per aturar la innovació tot i admetre que ara hi ha més "dificultats" per implementar-lo. El decret tampoc afectarà l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que s'ha de posar en funcionament el dia 1 de gener, perquè "ja ha passat pel sedàs del Tribunal Constitucional".
