Espanya haurà d'aportar de mitjana 11.950 milions d'euros cada any al proper pressupost plurianual de la Unió Europea (UE), que cobrirà el període 2021-2027, segons les estimacions divulgades per la Comissió Europea (CE). La contribució d'11.950 milions d'euros (a preus del 2018) que Espanya haurà d'aportar als comptes de la Unió cada any de mitjana entre 2021 i 2027 suposa un increment del 17 per cent davant dels 10.170 milions anuals aportats per Madrid a l'actual marc financer del període 2014-2020.
El marc financer plurianual fixa els sostres de despesa per al període de set anys en el seu conjunt i en cada un dels exercicis coberts, i estructura les partides pressupostàries en línia amb les prioritats polítiques de la UE en cada període. El de 2021-2027 va ser proposat per la Comissió Europea el maig del 2018 i serà el primer sense el Regne Unit, tenint en compte la seva propera sortida del bloc comunitari.
La proposta de l'Executiu comunitari demana elevar el pressupost a l'1,11% de la renda nacional bruta conjunta dels Vint-i-set, davant de l'1,03% que suposa en el període 2014-2020, de manera que arribaria en total a 1,28 bilions d'euros en compromisos de pagament, davant els 1,08 bilions actuals.
Segons la Comissió Europea, Espanya enviarà el 2020 un total de 10.860 milions d'euros al pressupost comunitari, mentre que el 2027 aquesta quantitat s'haurà elevat fins als 12.380 milions d'euros.
En termes percentuals sobre la renda nacional bruta, Espanya destinarà al pressupost de mitjana a l'any el 0,95% de la seva renda, davant del 0,86% que està aportant des del 2014 fins al 2020. El 2020 el percentatge serà del 0,87% i el 2027 haurà arribat al 0,97%.
Entre el 2021 i 2027, Alemanya seguirà sent el país que més diners posarà en els comptes comunitaris (32.760 milions d'euros cada any, de mitjana, a preus de 2018), seguida de França (22.450 milions), Itàlia (15.270 milions) i Espanya .
No obstant això, si s'analitza el percentatge de la renda nacional bruta, lideren la classificació Luxemburg (1,08% de mitjana a l'any), Bulgària i Estònia (1,06% tots dos), mentre que a les últimes posicions s'hi situarien Holanda (0,83%), Suècia (0,85%), Itàlia (0,87%), Dinamarca i Alemanya (0,88%).
Tot i això, Holanda i els països nòrdics són els que s'oposen amb més força a incrementar el nivell del pressupost plurianual per al període 2021-2027.
Retallades en la política agrària
La proposta original de la Comissió incloïa retallades d'aproximadament el 5% en les partides destinades a la Política Agrària Comuna (PAC) i a la Política de Cohesió, mentre que incrementava la quantitat per a la gestió de la immigració i les fronteres, la Defensa, la crisi climàtica o la digitalització.
Més enllà de les partides que agafen més pes, Brussel·les va atribuir l'increment de les contribucions nacionals al forat que deixa el Brexit en els comptes, al creixement econòmic i a la inflació.
En qualsevol cas, la Comissió ha destacat que l'1,11% de la renda nacional bruta conjunta dels Vint-i-set que suposaria el marc 2021-2027 segons la seva proposta, està molt per sota de la despesa mitjana dels Governs de tots aquests estats entre 2014 i 2020, que va arribar al 47,1% de la renda. La contribució anual de cada ciutadà de la Unió Europea al pressupost passaria de 241 euros entre 2014 i 2020 a 289 euros entre 2021-2027.
Si bé el pressupost de la UE es nodreix principalment d'aquestes contribucions dels Estats membres, també té altres recursos propis, que inclouen percentatges de l'IVA i drets duaners que recapten els països i després traslladen al club comunitari.
