Un jutge d'instrucció belga va deixar ahir en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars, els exconsellers de la Generalitat fugits a Bèlgica Toni Comín i Lluís Puig, reclamats pel Tribunal Suprem per la seva presumpta responsabilitat en el referèndum de l'1-O, il·legalitzat pel TC. Després de la compareixença a la Fiscalia no es va fixar data per a la vista en un jutjat de primera instància a la Cambra del Consell de Brussel·les, segons van dir a la sortida de la Fiscalia de Brussel·les els polítics independentistes i els seus advocats. Com a mesures cautelars, el jutge d'instrucció els ha exigit que declarin una residència fixa, que estiguin a disposició de les autoritats judicials i que no surtin del territori belga.

Simon Bekaert, un dels lletrats, va explicar que el jutge d'instrucció ha de decidir ara si les euroordres contra Comín (reclamat per sedició i malversació) i Puig (sol·licitat només per malversació) poden integrar-se juntament amb la de Carles Puigdemont, l'euroordre del qual, per sedició i malversació, va ser cursada dues setmanes abans que les dels exconsellers i la vista està fixada el proper 16 de desembre. «Ara com ara ni tan sols no sabem la data de la nostra compareixença davant la Cambra del Consell», va declarar Comín, que va explicar que, davant del jutge d'instrucció, va al·legar que té «immunitat com a eurodiputat».

Com també va passar en la declaració de Puigdemont, els advocats de Comín i Puig van argumentar que Comín estaria emparat per immunitat parlamentària com a eurodiputat electe després de les eleccions del 26 de maig passat, extrem que rebutgen el Parlament Europeu, la Comissió Europea i Espanya. La llei electoral espanyola exigeix que els europarlamentaris electes es personin a Madrid per prometre acatar la Constitució i retirar la seva acta per ser proclamats com a membres del Parlament Europeu, però el cas està pendent de resolució davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Aquesta línia argumental no afecta la defensa de Puig, ja que no va concór-rer en cap llista a les eleccions europees del 26 de maig passat.

Preguntats per les declaracions del president de Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el debat electoral de dilluns passat en què es va comprometre a portar Puigdemont de tornada a Espanya, i que després va matisar esmentar que el Govern dona suport a la Fiscalia en els seus tràmits (vegeu pàgina 7), els dos exconsellers van dir que utilitzaran aquests comentaris com a part de la seva defensa a Bèlgica. «La nostra defensa, que sempre ha incorporat com una de les línies principals la manca de garanties d'un judici just i imparcial, aprofitarà tots els fets nous que confirmen aquesta línia argumental», va declarar Comín.

Els exconsellers també es van referir, a preguntes de la premsa, a la declaració d'un dels CDR detinguts que forma part del sumari del cas en què estan acusats per terrorisme per la presumpta preparació d'actes de sabotatge. Un dels CDR empresonats va declarar a l'Audiència Nacional que el grup planejava tancar-se al Parlament almenys cinc dies, en els quals el president Quim Torra «anava a declarar la independència», un projecte que, segons la declaració, venia «de presidència». «Ens sembla igual d'inversemblant que moltes de les coses que s'han estat dient en molts atestats i sumaris aquests anys d'instrucció en els quals hem vist autèntiques falsedats [...]. Nosaltres no hem tingut cap relació amb els CDR i poso la mà al foc que el president Puigdemont i el president Torra tampoc», va dir Toni Comín.