Pedro Sánchez va ironitzar ahir a Torremolinos, a Màlaga, sobre els resultats electorals del PP a Catalunya. Després de recordar que a les eleccions de diumenge es juguen en aquest territori 48 diputats, el candidat del PSOE va remarcar que l'abril passat el PP només en va aconseguir 1: «Volen salvar els catalans, però els catalans no volen ser salvats pel PP», va afirmar.

En un discurs en què no va fer referència a cap dels temes del dia, com les seves polèmiques declaracions sobre la fiscalia o la decisió del Regne Unit de no tramitar l'euroordre contra Clara Ponsatí per «desproporcionada», Sánchez va fer una crida als electors perquè li permetin aconseguir el pròxim diumenge la tercera «i definitiva» victòria.

Segons el parer del candidat del PSOE a la presidència del Govern, l'única manera d'aconseguir un executiu «fort i estable» és que els socialistes guanyin les eleccions amb un bon resultat.

Segons Sánchez, tota la resta de l'arc parlamentari opten pel bloqueig. «El projecte de la dreta, de l'independentisme i de la ultradreta és frenar el PSOE. El contrari del que necessita Espanya, que és més fortalesa», va afirmar el candidat del PSOE.

Sánchez va defensar la centralitat del PSOE recordant que si s'ha hagut de tornar a eleccions ha estat, al seu parer, perquè «no teníem pacte ni amb els independentistes ni amb la dreta».

I, en concret, sobre els partits independentistes, el candidat socialista va remarcar que el seu partit sempre ha defensat «la unitat d'Espanya, la cohesió territorial i la justícia social».

Per això va demanar el vot per a la seva candidatura, i va comprometre's, si torna a guanyar les eleccions com l'abril passat, «a desbloquejar el govern pel desembre» i a aprovar pressupostos el primer trimestre de l'any vinent, uns pressupostos «socials» que permetin «avançar en matèria de justícia social».

Per exemple, Sánchez va comprometre's a derogar la reforma laboral, a lluitar contra el masclisme, a encapçalar una «transició ecològica», a facilitar l'emancipació dels joves o a «acabar amb la Lomce». El socialista també va treure pit per l'exhumació de Franco del Valle de los Caídos, que va qualificar de «triomf de la democràcia».

Però tot seguit va recordar que, per bé que les enquestes el donen com a guanyador, aquestes prospeccions «no guanyen eleccions», tot reiterant el missatge habitual dels seus mítings segons el qual a dia d'avui tots els partits tenen el mateix nombre de vots, és a dir cap. Per tot plegat va animar els electors a votar l'opció del PSOE per poder aconseguir el pròxim diumenge la tercera «i definitiva» victòria.

Per la seva banda, el president del PP i candidat a les eleccions espanyoles, Pablo Casado, va assegurar que el secretari general del PSOE i president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, «és en mans de si Torra decideix apretar aquesta setmana o la jornada electoral». Ho va dir a Barcelona, on ha liderat un acte del PPC al Palau Reial Major de Barcelona amb la cap de llista per Barcelona a les eleccions del 10 de novembre, Cayetana Álvarez de Toledo.

Casado va vincular la presidència de Sánchez al suport dels independentistes catalans i a la voluntat del president de la Generalitat, Quim Torra, per la qual cosa li va reclamar que «trenqui amb el pacte del Tinell, del qual mai ha abjurat», i que veu reflectit en el document que van firmar ambdós presidents a Pedralbes. Si no, va augurar, és que el líder socialista vol «intentar revalidar la coalició Frankenstein» que el va dur al poder amb la moció de censura a Mariano Rajoy, que va sumar els vots del PSOE, Units Podem, ERC, PNB, PDeCAT, Compromís, EH Bildu i Nueva Canarias.

Per al líder popular, l'Estat espanyol es mereix un president «de veritat» que «cregui en la Constitució» i no pacti amb els «nacionalistes». És per això que va exigir que el PSC trenqui els seus acords amb JxCat i ERC com el de la Diputació de Barcelona i el d'ajuntaments com el de Badalona i Castelldefels, que han impedit que el PPC governi.

Álvarez de Toledo va acusar el PSC de ser «infiltrats» perquè «no és un partit d'esquerres amb simpaties pel nacionalisme», sinó «nacionalistes que militen a l'esquerra per tal que el nacionalisme pugui completar la seva operació d'emmascarar el seu profund caràcter antiigualitari i segregador».