El president de Bolívia, Evo Morales, ha dimitit aquest diumenge del seu càrrec després de l'informe preliminar de l'auditoria electoral de l'Organització d'Estats Americans (OEA) en el qual es reflecteixen greus irregularitats en les eleccions del passat 20 d'octubre que en principi li van atorgar la reelecció. La renúncia de Morales està marcada també per la pèrdua de suports clau i pels pronunciaments de l'Exèrcit i la Policia.

"Estic renunciant perquè les meves germanes i germans dirigents, autoritats del MAS (Moviment Al Socialisme) no segueixin assetjats, perseguits, amenaçats", ha argumentat.

A més, s'ha referit als líders opositors Carlos Mesa i Fernando Camacho. "Espero que Mesa i Camcho i altres comitès cívics no maltractin, no perjudiquin, no enganyin amb mentides, no utilitzin al poble", ha afirmat.

Precisament Camacho, líder del Comitè Cívic de Santa Cruz i considerat un dels màxims dirigents de les protestes, ha entrat aquest mateix diumenge a la Casa de Govern de La Paz com va prometre amb la carta demanant la renúncia de Morals, una Bíblia i una bandera de Bolívia. "La nostra lluita no és amb armes, és amb fe", ha destacat Camacho, qui s'ha erigit en l'última setmana en el rostre del rebuig a un nou mandat del president

Mentrestant, Carlos Mesa, principal rival de Morales en les presidencials del passat 20 d'octubre, ha celebrat "la fi de la tirania" després de la renúncia com a president d'Evo Morales, anunciada aquest diumenge.

"A Bolívia, al seu poble, als joves, a les dones, a l'heroisme de la resistència pacífica. Mai oblidaré aquest dia únic. La fi de la tirania. Agraït com a bolivià per aquesta lliçó històrica. Viva Bolívia!!!!!", ha publicat Mesa en Twitter.

Informe de l'OEA

La sortida del poder de Morals s'ha vist precipitada després de la publicació de l'informe preliminar de l'equip d'auditors de l'OEA que ha examinat el procés electoral del 20 d'octubre després d'un acord amb el Govern bolivià. L'informe reflecteix irregularitats en tots els aspectes sota recerca i per tant l'OEA va sol·licitar la repetició dels comicis.

Els auditors denuncien una "manipulació" del sistema informàtic emprat en la transmissió del recompte de vots de tal calibre que ha exigit una recerca del succeït, i sol·licitat fins i tot la dissolució de les actuals autoritats electorals del país.

En termes generals i per les deficiències esmentades, els auditors consideren "estadísticament improbable" que el president del país, Evo Morales, aconseguís els 10 punts percentuals d'avantatge necessaris per a garantir la seva victòria directa en els comicis que va establir l'esmentat sistema.

"En virtut de la gravetat de les denúncies i anàlisis respecte al procés electoral que m'ha traslladat l'equip d'auditors ens cal manifestar que la primera ronda de les eleccions celebrada el 20 d'octubre passat ha de ser anul·lada i el procés electoral ha de començar novament", segons ha manifestat Almagro a través d'un comunicat.

Pèrdua de suports

La publicació del demolidor informe ha impulsat a Morales a anunciar l'anul·lació de les eleccions i la convocatòria d'una nova cita electoral ja amb un Tribunal Suprem Electoral (TSE) renovat, com demandava l'oposició. No obstant això, malgrat aquesta victòria, immediatament les veus més radicals de l'oposició van demandar a més la renúncia de Morales.

Per al senador i excandidat presidencial opositor Óscar Ortiz "els que van fer el frau" no haurien de participar en els nous comicis per a així respectar "l'esperit del 21F", és a dir que Evo Morales no pot ser candidat. Després d'unes hores de possible càlcul polític, líders més visibles com Camacho i Mesa demanaven també la renúncia del president.

També des de la Policia, l'amotinament de les quals des del divendres ha suposat l'impuls final a les mobilitzacions de l'oposició, han demanat la renúncia de Morals, i en el mateix sentit l'Exèrcit s'ha pronunciat per a "suggerir" a Morales la seva marxa.

"Després d'analitzar la situació conflictiva interna, suggerim al president de l'estat que renunciï al seu mandat presidencial, permetent la pacificació i el manteniment de l'estabilitat pel bé de la nostra Bolívia", ha afirmat el cap del Comandament Militar de les Forces Armades de Bolívia, Williams Kaliman.

No obstant això, potser el cop definitiu i que no esperava Morals ha estat el que li ha propinat la Central Obrera Boliviana (COB), sindicat considerat afí a Morales, que ha recolzat la petició de dimissió "si hi ha la necessitat de renunciar per a pacificar al poble bolivià".

Agressions i amenaces

El propi Morals ha subratllat en el seu discurs de renúncia que la seva dimissió busca evitar agressions i amenaces a dirigents del seu partit, el Moviment Al Socialisme. Abans de la seva dimissió, diversos ministres i el president de la Cambra de Representants i altres diputats han comparegut públicament per a renunciar als seus càrrecs al·legant les amenaces contra els seus familiars i atacs als seus habitatges.

El president de la Cambra de Diputats de Bolívia, Víctor Borda, ha comparegut amb veu feta fallida en la cadena Bolivisión per a suplicar l'alliberament del seu germà als manifestants que el mantenen retingut en la plaça de Potosí. "Exhortant-los, demanant-los que respectin la vida del meu germà. El meu germà no té res a veure en aquest tema, té la seva vida a part", ha subratllat.

També han dimitit el vicepresident, Álvaro García Linera, i els ministres de Mineria, César Navarro; d'Esports, Tito Montaño; Hidrocraburos, José Alberto Sánchez; Medi Ambient i Aigua, Carlos Ortuño, o Economia, Luis Alberto Arce Catacora, així com diversos diputats i viceministres més. També ha dimitit la presidenta de la presidenta del Tribunal Suprem Electoral, María Eugenia Choque.