Amb banda blava, blanca i vermella, l'alcalde del poble francès de Prats de Molló s'acosta als independentistes concentrats a la frontera Espanya-França. Un camió per quatre cotxes, planteja als agents gals, proveïts amb cascs, llançadors de pilotes i màscares antigàs.
Impertèrrit, l'antiavalots contesta que només és un manat. No pot autoritzar el canvi: la sortida d'un camió atrapat en la concentració a canvi de l'entrada de quatre cotxes de manifestants.
Al voltant del batlle, desenes de periodistes i la línia infranquejable de gendarmes francesos. Darrere d'ells, lluny, es veu el lloc fronterer. Cau la nit i els llums de les casetes es comencen a encendre. Al davant, unes 500 persones onegen estelades i criden eslògans en contra de la sentència del Suprem.
"Ostres, i és només el principi", li diu un fotògraf francès a un dels policies, i comencen a conversar dels avatars per arribar fins a la frontera de l'autopista AP-7.
I és que arribar aquest dilluns aquest punt de l'autopista, emmarcat entre muntanyes just a la banda del primer poble francès, el Pertús, no és fàcil.
Abans cal armar-se de paciència per suportar hores de cues en cotxe, que es poden escurçar caminant quatre quilòmetres des de la Jonquera per una autopista deserta excepte pels petits grups de gent que pugen cap al punt de la protesta de Tsunami Democràtic.
Com el Jordi, un veterà independentista que té clar l'objectiu de l'acció, "que tot Europa s'assabenti" del conflicte català. Parla prop d'uns joves amb cara tapada que pugen per un terraplè de terra i pedres fins a l'autopista tallada. Un cotxe francès passa i els increpa un home: "És clar, aneu tapats, destapeu-vos si us atreviu".
A l'autopista buida només hi ha camions, atrapats des d'aquest matí a les nou, quan Tsunami ha començat a enviar missatges informant de la seva protesta "sorpresa". Joan, portuguès, és un d'ells. Porta fruita a Dinamarca, un producte que transporten molts dels perjudicats que avui dormen a la força a la Jonquera i rodalies.
"Ara aniré a comprar pa al poble i després igual m'afegeixo a ballar", fa broma, perquè una mica més amunt, en un escenari improvisat, ha acabat dues cançons Lluís Llach. A capella.
Els concerts s'interrompen. Algú diu que els francesos carregaran. Es troben a uns centenars de metres avançant cap a França, després de diverses barricades fetes amb troncs, pedres, senyals de trànsit, cons i les mitjanes de formigó de la pròpia autopista, que els manifestants s'han espavilat per moure amb elevadors pneumàtics. Fins i tot una grua serveix per taponar la via.
"Sí senyor, molt bé!", animen els veterans als joves que van portant troncs per alimentar els parapets.
Cau la nit i el punt calent s'escalfa més. L'alcalde francès se n'ha anat amb la seva banda tricolor i arriben furgonetes blanques dels antiavalots francesos. Enlluernen els manifestants, que els canten "Els Segadors". Després, només murmuris, fred i tensió.
- Aquests tenen pilotes, no?
- Aquests tenen de tot.
