El preacord per a un govern de coalició encara ha de passar l'examen del Congrés, aconseguir una majoria de la cambra baixa que doni llum verd a la investidura del líder socialista.

La investidura té a priori 159 vots a favor, lluny encara de la majoria absoluta que es requereix en primera votació. Són els 120 vots del PSOE, els 35 d'Unides Podem i les seves confluències, el diputat del Partit Regionalista de Cantàbria, soci del PSOE, i els tres de Més País i Compromís, que, encara que no han segellat el preacord, s'han compromès en tot moment a donar suport a un govern progressista.

Amb aquests 159 suports, Pedro Sánchez ja podria ser investit en segona volta, en la qual són necessaris més vots a favor que en contra, sempre que s'abstinguessin en la votació ERC, Cs, PNB, CC, EH-Bildu, BNG i Teruel Existe. Amb aquest escenari, el PP, Vox, Na+, JxCat i la CUP votarien en contra i sumarien 152 vots negatius. En el cas que Cs, actualment un partit escapçat per la dimissió d'Albert Rivera, es decantés pel vot en contra a Sánchez, ja faria falta que un altre partit com el PNB o ERC passés de l'abstenció al sí en aquesta votació en segona volta. Si el PNB se suma a la investidura, Sánchez seria investit en segona votació amb 166 vots a favor i 162 en contra. Si a més arribés a aquest acord ERC, ho faria ja per majoria absoluta, 179 suports. Hi ha una altra opció que no requeriria la participació del PNB ni d'ERC: que Coalició Canària, BNG i Teruel Existe passessin de l'abstenció al sí. Els comptes serien 163 vots a favor i 162 en contra. En canvi, si ERC, al costat de JxCat i la CUP, decideix votar «no» a Sánchez en bloc, els comptes es compliquen. En aquest cas faria falta que partits com Cs o el PNB passessin de l'abstenció al sí per garantir una investidura en segona votació.

Sánchez ha expressat en nombroses ocasions que no vol tenir el suport de les formacions independentistes.