El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimarts una moció que expressa la voluntat d'exercir de forma "concreta" el dret a l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català. El text, però, no es publicarà al BOPC (Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya) per decisió dels lletrats. s'ha aprovat només tres minuts abans que arribés per correu electrònic la notificació que el TC havia suspès el text pel recurs presentat pel govern espanyol. No publicar-lo és "una potestat dels serveis jurídics, que també han estat requerits pel Tribunal Constitucional", asseguren des de l'entorn de Torrent. En aquest sentit, el president ha volgut també expressar "tota la solidaritat antirepressiva amb ells que han d'exercir les seves responsabilitats en una situació d'absoluta anormalitat democràtica".
El punt de la moció de la CUP sobre l'autogovern ha estat aprovat amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP i l'abstenció de CatECP. Els diputats del PSC i el PPC no han participat de la votació del punt, mentre que els de Cs han abandonat l'hemicicle mentre s'ha votat la moció. D'altra banda, s'ha rebutjat un punt que reivindica l'amnistia pels "represaliats", la retirada dels cossos policials i miliars de l'Estat, la dissolució del cos d'antiavalots dels Mossos o la derogació de la llei d'estrangeria. L'aprovació del primer punt de la moció s'ha fet mentre el Tribunal Constitucional la suspenia i s'avisés el president del Parlament, Roger Torrent, i la Mesa de conseqüències penals.
La diputada de la CUP Maria Sirvent ha criticat que el PSC és "qui ha impugnat més part d'aquesta moció", i ha lamentat que són "els que quan diuen diàleg, volen dir renúncia i humiliació". Però també ha carregat contra JxCat i ERC, que "votaran en contra de la universitat i la sanitat pública, en contra de condemnar al violència policial dels darrers dies i en contra de la solidaritat amb les víctimes de la violència policial".
El diputat dels comuns Lucas Ferro ha lamentat que no sigui constitucional el debat del dret a decidir en una moció "declarativa i sense efectes jurídics, que només busca una posició política". "Que no ho sigui, mostra l'anormalitat política", ha dit Ferro, que ha destacat que "aquesta majoria no dona dret a declarar la independència", com tampoc ho dona la majoria de la il·legalització de partits polítics "com va passar a l'Assemblea de Madrid".
El diputat d'ERC Ernest Maragall ha defensat l'autonomia parlamentària de la cambra catalana per a poder debatre i impulsar iniciatives. Ha defensat que el Tribunal Constitucional no hauria d'interferir en els deliberacions i els drets dels diputats. "Es ve a parlar i a discutir. És el que fem i el que seguirem fent. Cal debatre malgrat les diferències", ha defensat. D'altra banda, ha reivindicat que no permetran que el "feixisme entri a les institucions" i ha reclamat "arraconar-lo". Per la seva banda, JxCat ha reivindicat que el Parlament és un lloc on es parla del que preocupa a la ciutadania, "i els preocupa el dret a l'autodeterminació".
Per part de Cs, el diputat Nacho Martín Blanco ha criticat que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi permès la votació de la moció de la CUP i s'ha preguntat si creu que està "per damunt de la llei": "Es creu el Rei Sol?", li ha recriminat, després d'acusar-lo de "passar-se per on vulgui l'Estatut".
La moció de la CUP s'havia de votar al llarg del matí però els diputats d'ERC -una cinquena part del ple, com demana el reglament- han demanat una alteració de l'ordre del dia, i el text ha acabat sent el primer punt posat a debat. La modificació s'ha aprovat amb 70 vots a favor de JxCat, ERC, CatECP i CUP, mentre que 54 diputats de Cs, PSC-Units i PPC.
El canvi ha despertat les queixes de Cs, PSC-Units i PPC, que han vist l'alteració com una maniobra per a esquivar el requeriment del Tribunal Constitucional. Torrent s'ha escudat en què, fins a l'hora de la votació, no li "constava" cap notificació per part del TC i que, en cas que arribés, es traslladaria a la Mesa i també al conjunt de la cambra. Finalment, l'aprovació del primer punt del text s'ha fet de manera simultània a la suspensió del TC i de l'avís a Torrent i a la Mesa de les conseqüències penals.
La Fiscalia General insta la de Catalunya a investigar la Mesa del Parlament
La Fiscalia General de l'Estat ha instat la Fiscalia Superior de Catalunya a obrir diligències d'investigació contra la Mesa del Parlament per decisions adoptades en les "últimes setmanes" i fins a aquest dimarts "en el context dels incidents d'execució" en relació a sentències del Tribunal Constitucional (TC). En les últimes setmanes, el president Roger Torrent i altres membres de la Mesa han estat advertits en diverses ocasions pel TC de la seva obligació d'impedir i aturar iniciatives suspeses relacionades amb l'autodeterminació o la reprovació de Felip VI. L'últim avís ha arribat aquest dimarts amb la suspensió d'una moció de la CUP que s'ha aprovat només tres minuts abans que arribés per la notificació del TC per correu electrònic.
En una nota feta pública aquest dimarts, la Fiscalia General de l'Estat ha justificat la petició a la fiscalia catalana en el "context" dels incidents d'execució en relació a sentències del TC dels anys 2015, 2018 i 2019. En les últimes setmanes, el TC ha admès a tràmit diversos incidents d'execució presentats pel govern espanyol per decisions preses per la Mesa i, en tots els casos, ha advertit Torrent i tota la Mesa de les possibles responsabilitats penals si no es respectava la suspensió.
